El cervell distingeix les mentides pietoses de les egoistes

Abstract

Mentir és un fet molt arrelat a la condició humana. Tot i que als infants se'ls eduqui per dir la veritat, ben aviat s'adonen que els adults diem força mentides. Qui més qui menys ho fa, ja sigui per acció o per omissió. De vegades, mentim per simple egoisme, amb la idea d'obtenir un benefici, encara que puguem perjudicar altres persones. D'altres ho fem de manera pietosa, pensant que així les beneficiem. Des del camp de la psicologia es diu que les mentides són un reflex d'inseguretat i desconfiança, de la por que tenim de no ser acceptats tal com som o de pensar que si diem la veritat podem sortir-ne perjudicats. Des de la neurofisiologia, fa més d'una dècada que se sap que, quan mentim, s'activen uns circuits neuronals específics relacionats amb la imaginació, diferents dels que s'activen quan diem la veritat, que es relacionen amb els records. Ara bé, ¿el cervell s'activa de la mateixa manera quan mentim per simple egoisme que quan ho fem de manera pietosa? I encara més específic: quan mentim de manera pietosa sense esperar cap guany a canvi, ¿el cervell se'ns activa de la mateixa manera que quan esperem aconseguir alguna cosa, malgrat també sigui una mentida pietosa? Per analitzar si hi ha diferències en l'activitat cerebral en funció de com sigui la mentida, els investigadors Jo Young Kim i Hackjin Kim, del departament de psicologia de la Universitat de Corea, han dut a terme un enginyós experiment durant el qual han monitoritzat l'activitat cerebral d'una sèrie de voluntaris. Segons acaben de publicar a la revista The Journal of Neuroscience, les mentides pietoses amb les quals també esperem obtenir algun benefici activen zones del cervell lleugerament diferents de les mentides que diem amb una intenció cent per cent altruista. Aquestes zones també són diferents a les que s'activen quan mentim de manera purament egoista. Malgrat que sovint potser no ens n'adonem, el cervell està valorant constantment de manera preconscient els objectius i les possibles conseqüències de totes les accions que fem al llarg del dia.