Recensió de Joan Veny / Lídia Pons, Atles lingüístic del domini català. Cròniques del treball de camp. Edició a cura de Lídia Pons i Griera. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Abstract

Tants anys després d'aquelles paraules d'Antoni M. Badia a Joan Veny a la conclusió de la primera enquesta (de 1964) a Sant Pere de Ribes («Coratge, Veny, que només ens en queden 199»), de quan el pla inicial era enquestar 200 punts i no els definitius 190, arriba aquesta nova publicació de l'atles ¿ara en format de llibre¿ que, amb els índexs que seguiran aviat, anuncia la compleció de l'obra. Aquest nou volum de l'ALDC ens revela la intrahistòria del treball de camp, de les diverses campanyes d'enquesta, les vicissituds i peripècies de tota mena al llarg d'una quinzena d'anys (1964-1978) de feina: la preparació i l'execució dels viatges, els temptejos de darrera hora en la tria precisa del punt d'enquesta, la cerca d'informants, l'escomesa de la feixuga tasca de l'enquesta dialectal, les penúries, els imprevistos de diversa mena, el tirar de mà esquerra... Tot plegat es presenta en una successió de textos redactats per moltes mans i amb diversitat d'estils, i constitueix una polifonia que ens parla de treballs (també en l'accepció més etimològica de 'penes i fatics') difícils d'imaginar entre els que ens atansem ara a la consulta esporàdica de l'atles, en paper o en línia.