La Batalla de Talamanca. Una nova metodologia de recerca arqueològica

Abstract

Una batalla, entesa com un enfrontament bèl·lic important entre dos exèrcits enemics, és un fet extremament complex. Significa la concentració, en unes coordenades espai temporals molt reduïdes, d'un nombre de persones i elements tècnics molt elevat, tot interactuant en unes condicions d'extrema violència. Malgrat la importància i dificultat d'estudiar aquests esdeveniments del passat, els estudis fets a Catalunya en els quals s'han integrat investigacions arqueològiques amb recerca pel que fa a fonts textuals són certament escassos. En aquest sentit, es presenta una nova metodologia de recerca arqueològica, feta servir durant l'anàlisi multidisciplinària que el grup de recerca DIDPATRI ha dut a terme a Talamanca, on es lluità en un enfrontament bèl·lic de dimensions importants el 13 d'agost de 1714. Fou l'última gran batalla campal de la Guerra de Successió, en la qual l'exèrcit exterior català amb base a Cardona, i comandat pel marquès de Poal, va derrotar un important contingent borbònic establert a la zona de Talamanca.