Limitacions i possibilitats de Microsoft Access en la gestió documental

Abstract

El món informàtic ha generat des del seu inici tota una gran diversitat de productes informàtics. D'aquests productes informàtics els més estesos, ja sigui a la nostra feina o a la nostra llar, són els denominats programes d'ofimàtica. Normalment aquests programes acostumen a constar d'un processador de textos, d'un full de càlcul i d'una base de dades i s'acostumen a presentar en paquets integrats acompanyats de una sèrie de programes accessoris que varien segons els casos o el paquet escollit (agendes electròniques, programes de gràfics, programes de presentacions, etc.). De paquets integrats, hi ha diverses empreses que en comercialitzen, però el líder indiscutible del mercat ofimàtic és sense cap dubte Microsoft. Aquest article no vol entrar en consideracions sobre la qualitat intrínseca dels productes en relació amb altres competidors comercials en el món dels paquets integrats, com ara Corel. Tampoc no es tracta d'una anàlisi sobre la qualitat dels productes (hi ha altres veus més autoritzades), sinó un seguit de notes breus sobre la utilitat d'una d'aquestes aplicacions (Microsoft Access) amb vista a la gestió de documents. Finalment no vol tampoc fer consideracions sobre les tendències monopolistes de la companyia productora del programa. He escollit Access, simplement perquè es tracta d'un dels programes més comuns en el disc dur dels nostres PC i perquè, moltes vegades, companys, alumnes i exalumnes m'han posat davant l'eterna pregunta: puc fer servir Access per a la descripció documental? És una bona (o passable) alternativa als sistemes de gestió de biblioteques (VTLS, Sabini, Glas, etc.) o als sistemes de gestió documental (Knosys, DBText Works, Isis, Idealist, etc.)?...