Joan Estelrich o les retòriques de l'humanisme

Abstract

Una curiositat -en part forca personal, en part fruit de circumstàncies casuals- per la historia de la Fundació Bernat Metge abans de la Guerra Civil em va portar inevitablement a interessar-me per la figura de Joan Estelrich, que en fou el director (almenys nominal i de dret, si no sempre de fet) des de l'any 1922, quan Francesc Cambó va instituir-la, fins a la seva pròpia mort, prematura i sobtada, a París, el 1958. Hi havia, per part meva, un escreix de curiositat, perquè les valoracions que n'havia sentit o llegit oscil·len moltíssim: van, com és sabut, des de titllar-lo de fatxenda botifler amb una gran capacitat per a aprofitar-se de la feina dels altres, fins a celebrar (sobretot en ocasió del seu centenari) la seva preparació i la seva extraordinària brillantor intel·lectual.