La viticultura catalana durant la primera meitat del segle XIX. Notes per a una reflexió

Abstract

L'especialització vitivinícola de l'agricultura d'algunes comarques catalanes -procés que tenia els seus orígens en el segle XVIII (o, fins i tot, en alguns casos a finals del XVII)- es va consolidar durant els tres decennis que seguiren a la retirada de les tropes napoleòniques de Catalunya, l'any 1814. L'accentuació de l'orientació vitícola de l'agricultura catalana durant aquests anys va tenir lloc en un context econòmic de forta crisi causada per la caiguda dels preus dels productes agraris, especialment greu en el cas de vins i destil·lats, i en un context social turbulent presidit per la desintegració de les relacions de producció d'origen feudal i l'emergència d'unes altres de caire capitalista. En les planes següents ens proposem analitzar les respostes de les àrees vitícoles del pre-litoral català a aquesta conjuntura depressiva posant-les en relació amb l'adaptació dels grups socials implicats en el procés de producció agrària a la nova correlació de forces sorgida en el si de la societat rural del desmantellament de l'Antic Règim.