Comerciants i fabricants. Una reflexió sobre l'origen comercial del capital industrial: el cas de Vilanova i la Geltrú

Abstract

Ja fa algun temps que Josep M. Fradera ha mostrat com la vitivinicultura es va subordinar al complex industrial-comercial i com les activitats comercials es van posar al servei de les necessitats de la indústria durant les primeres dècades del segle xix. D'altra banda, Jordi Maluquer de Motes ja fa uns anys que apuntava de forma incipient els vincles existents entre la burgesia industrial i la colonial i plantejava la hipòtesi de l'origen agrari de bona part del capital industrial. Més recentment, Gràcia Dorel ha demostrat a bastament corn el capital de l'empresa .Miguel Puig y Cía.. era d'origen completament colonial. Seguint aquesta línia, doncs, el que pretenc en aquest article és mostrar el lligam directe entre la part del comerç més vinculat al món colonial -el comerç de vins- i la industrialització catalana del vuit-cents, i com aquest lligam directe no es va limitar a la simple inversió o al pas d'alguns comerciants a la indústria, sinó que comerç i indústria venien a formar un tot integrat.