La utilizació del censal a la Segarra del set-cents: crèdit rural i explotació usurària

Abstract

El contracte censal regulava el bescanvi d'una suma de diner, o capital, aportada pel censalista i anomenada principal o preu d'aquest, per una renda perpetua anomenada pensió, que el censatari i els seus hereus restaven obligats a satisfer a perpetuïtat. Es podria dir que el censalista adquiria amb el «preu» del censal el dret a rebre, ell i els hereus, la pensió a termini indefinit de mans del censalista que l'havia «venut». La redempció era en principi facultat voluntària del censatari, i consistia en el retorn del «principal» o capital prèviament manllevat: és a dir, seguint l'analogia d'una compra-venda, el censatari mantenia un dret de retracte sobre la cosa «venuda». Però la realitat era més complicada. De dret i de fet, el censalista podia trobar maneres de forçar els seus censalistes a retornar-li capitals, si així ho desitjava.