2020-06-17T09:13:02Z
2020-06-17T09:13:02Z
1983
2020-06-17T09:13:02Z
Pensem no descobrir res de nou amb la constatació que, del conjunt de circumstàncies que envoltaren el conflicte successori a Catalunya, són fonamentalment els avatars de la guerra -i per damunt de tot les vicissituds del setge de Barcelona- els que han merescut una major atenció per part dels historiadors. Sobre d'altres esdeveniments del període, en canvi, qualitativament potser tan transcendentals o més, en coneixem comparativament poca cosa, i molt del que s'ha escrit és deutor encara en bona part de les descripcions contemporànies de N. Feliu de la Penya i de Francesc de Castellví. No ens ha d'estranyar, doncs, que les explicacions sobre alguns aspectes de l'època del conflicte, començant pel mateix decantament deis catalans a favor de l'atzarosa causa de l'Arxiduc, l'anàlisi de les característiques ideològiques definitòries de cada bàndol, o el valor que cal atribuir a la tasca de govern de l'Arxiduc a Catalunya, restin encara en un terreny incert. Aquest conjunt de qüestions, i d'altres, que conformarien el que podríem qualificar com la problemàtica civil del conflicte successori, han rebut en l'espai de pocs mesos algunes aportacions bibliogràfiques aclaridores, que han servit com a mínim per replantejar alguns d'aquests temes des d'òptiques diferents.
Article
Published version
Catalan
Guerra de Successió, 1702-1714; Administració municipal; War of Spanish Succession, 1701-1714; Municipal government
Universitat Pompeu Fabra - Universitat de València
Reproducció del document publicat a: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137596
Recerques, 1983, num. 13, p. 27-43
(c) Torras i Ribé, Josep M. (Josep Maria), 1942-, 1983