La sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei d'educació de Catalunya. Entre la intranscendència i l'efecte «parada i fonda» en l'àmbit lingüístic

Abstract

El Tribunal Constitucional (TC) va dictar fa poc la sentència per la qual es resolia, al cap de deu anys, el recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel Grup Popular al Congrés dels Diputats contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (LEC). Aquesta llei, nascuda d'un notable consens polític i sectorial, regula el conjunt del sistema educatiu català, qualsevol que sigui la titularitat dels centres, i també el seu sistema de finançament. Així, inclou aspectes cabdals com el disseny curricular, el règim lingüístic, l'organiació dels centres i la funció pública docent. Regula, per posar alguns exemples significatius, el marc horari en el desplegament curricular quelcom determinant per a decidir sobre la tercera hora de castellà , les llengües vehiculars, la formació inicial del professorat, la definició dels cossos docents (especialitats, plantilles, sistema de selecció i integració, inspecció, etc.), el procediment d'autoriació de centres privats, la definició dels òrgans de govern dels centres, el règim d'admissió d'alumnes o els requisits d'expedició i homologació de títols [...].