2019-12-11T12:44:56Z
2019-12-11T12:44:56Z
2007
2019-12-11T12:44:57Z
Gravetat, aire i magnetisme són fenòmens intangibles però perceptibles; fonts d'efectes misteriosos sense causa aparent, tan difícils de formular com fàcils d'utilitzar de forma enganyosa. Tan sols quan hem començat a entendre'ls i controlar-los a partir de la llei de la gravetat de Newton (1687), el descobriment de l'oxigen per Lavoisier (1775) i la descripció dels camps magnètics per Maxwell (1864) s'han pogut destriar els fets de la ficció. En el cas del magnetisme, el garbuix de ciència, superstició i simbolisme ha arrelat en el nostre llenguatge. La paraula magnetisme, per exemple, s'aplica com a sinònim de simpatia o atracció des d'antuvi. Recíprocament, a De Magnete, considerat per molts com el llibre fundacional de la ciència del magnetisme, l'autor emprava la paraula coit per referir-se a la unió dels pols magnètics oposats, que trobava més adequada que atracció. Tampoc és casualitat que en francès la mateixa paraula, aimant, vulgui dir tant imant com amant.
Article
Published version
Catalan
Llibres; Magnetisme; Història de la ciència; Books; Magnetism; History of sciences
Institut d'Estudis Catalans
Reproducció del document publicat a: https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&subModuleName=&idCatalogacio=6388#
Revista de la Societat Catalana de Química, 2007, vol. 8, p. 48-54
cc-by-nc-nd (c) Álvarez, Santiago (Álvarez Reverter), 2007
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es