Fer el futur: la planificació sociolingüística

Abstract

Assolir amb èxit els macroobjectius d'un procés de normalització lingüística a partir de la situació sociolingüística a l'inici del període democràtic, no sem­bla que sigui possible, segons l'experiència inlernacional, sen­se una decidida actuació i implicació dels poders públics de la societat en vies de recuperació nacional. Els processos de normalització lingüística no són pas globalment fenòmens que puguin produir-se sense aquesta activa participació del poder polític, independentment de les actuacions complementàries per part de la societat civil. La normalització lingüística neces­sita un vast programa d'actuacions sobre el conjunt humà que el protagonitza, la qual cosa demana una teorització efectiva del canvi dels comportaments lingüístics i una planifi­cació generalitzada de les accions que calgui dur a terme. La consecució dels objectius demana intervencions sobre quatre grans aspectes diferen­cíats del fet lingüístic: l. les pròpies formes lingüístiques, és a dir, el codi; 2. la competència lingüística dels individus; 3. els comportaments lingüístics, tant dels individus com a tals com quan actuen en tant que institució social; i 4. les «idees» dels individus sobre el fenomen lingüístic.