Lingüística i ciències de la comunicació: sociocomplexitat com a perspectiva integradora

Abstract

La perspectiva de la “complexitat” pot ser positiva i molt útil per a la teoria de la lingüística perquè es desvia de: a) la idea que el coneixement o el significat pot existir sense un ésser que el produeixi, b) la visió fragmentària i reduccionista de la realitat i les seves imatges massa orientades mecànicament, c) els models de causalitat “lineal”, d) la tendència a dicotomitzar les categories sobre la realitat, e) el principi aristotèlic del tercer exclòs (lògica binària: si alguna cosa és aquí no és allà), f) la desaparició de la ment en algunes ciències socials “superiors”, g) un enfocament inadequat de les relacions entre el tot i les seves parts, i h) una perspectiva de la creativitat massa basada en la lògica i no en la intuïció “artística” i la imaginació en la ciència.