La fotogrametria: eina de representació en la conservació-restauració de pintura mural i dels revestiments històrics

Abstract

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258

Els conjunts de pintura mural i revestiments arquitectònics amb interès històric o artístic, tenen dues característiques essencials que els diferencien de la resta dels béns mobles: les dimensions de les obres i la interrelació amb l’arquitectura des del punt de vista de la matèria constituent. Normalment, els conjunts pictòrics murals, així com els revestiments històrics, es conserven in situ associats als murs d’un edifici, excepte en els casos d’extracció de les obres del seu emplaçament original. Per tant, a les patologies que pugui presentar una pintura mural s’hi han d’afegir les patologies que afecten la mateixa arquitectura que la suporta. Per aquest motiu, les degradacions en una obra mural es multipliquen i el diagnòstic de l’estat de conservació es fa més complex. Un diagnòstic encertat implica la detecció de les causes que han provocat la degradació i determina la correcta elecció dels processos, metodologies i materials que cal emprar per aturar els agents de degradació i implementar els tractaments curatius necessaris per estabilitzar l’obra. Per comprendre en profunditat la problemàtica d’una obra mural, és imprescindible tenir una visió global del conjunt i del seu estat de conservació. Però les grans dimensions d’una obra o el seu emplaçament en espais arquitectònics complexos dificulten en moltes ocasions una anàlisi objectiva i compliquen la quantificació precisa dels danys. Per tant, cal conèixer i documentar amb exactitud la localització de les patologies per poder fer una planificació acurada dels processos a realitzar, tant des de punt de vista logístic com des de la perspectiva de la valoració econòmica de la intervenció. És imprescindible, doncs, disposar d’una eina per realitzar una documentació precisa i que permeti quantificar els danys...