L'exposició prenatal a ftalats pot causar endarreriments en el llenguatge

Abstract

La química és present a tot arreu. Tota la natura està formada de compostos químics, i de fet la vida mateixa és una propietat emergent de la química. Sense molècules químiques, o si les reaccions químiques no fossin possibles, la vida tampoc s'esdevindria. A banda de les molècules naturals, algunes de les quals són tòxiques, com el cianur present en algunes plantes, les persones n'hem sintetitzat moltes altres de noves per la seva utilitat pràctica. Això fa que algunes d'aquestes molècules noves, no presents de manera natural en la natura, puguin incidir també negativament en la fisiologia dels éssers vius, entre els quals les persones. Carl-Gustaf Bornehag i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca de Suècia i dels EUA, han trobat una correlació entre l'exposició prenatal als ftalats, un component molt habitual usat en la fabricació de plàstics, i endarreriments en el desenvolupament del llenguatge. Segons han publicat a JAMA Pediatrics, aquesta correlació planteja el dubte de si caldria substituir els ftalats per altres molècules, o limitar-ne l'ús.