Conseqüències psicològiques i socials del fenomen del desnonament: un estudi qualitatiu

Abstract

El desnonament planteja problemes en la salut física i mental dels individus, a més d'augmentar les desigualtats socials. L'objectiu d'aquest estudi és ajudar als professionals que intervenen en aquesta problemàtica social, explorant la seva percepció envers aquest tema. dut a terme un estudi qualitatiu, exploratori i descriptiu. S'han desenvolupat 1 Focus Group i 9 entrevistes en profunditat a professionals «claus», regidors i politics de Serveis de l'administració pública, técnics y/o treballadors socials i mediadors de conflictes socials. El desnonament es percep com un procés de duel, amb un impacte emocional sever que afecta a la salut de la persona, el seu entorn social, així com als professionals involucrats. Per aquest motiu es considera molt necessari obtenir informació sistemàtica que ajudi per a guiar als professionals implicats en l'assistència de les persones desnonades. El perfil psicológic i social d'aquestes resulta heterogeni en quant a les seves característiques socio-demogràfiques i tipus d'afrontament. Els polítics consideren fonamental que la intervenció sigui de caràcter estratègic, mentre que els tècnics valoren com a més important atendre els aspectes de caràcter operatiu, relacionats amb l'atenció a la persona i la seva vulnerabilitat. El desallotjament té efectes socials i per a la salut, per la qual cosa requereix de la coordinació dels serveis socials i de salut, per tal d'establir un diagnòstic precoç i generar coneixement científic i professional sistemàtic, a nivell estratègic i operatiu. En aquest sentit, la mediació de conflictes podria ser una via molt útil.