National Identity and the Preference for State Opting-Out in the Basque Country

Abstract

We argue that preferences for secession are the expression of a common unobserved mechanisms determining national identity. This paper examines the hypothesis of independence of both preferences for secession (independent Euskadi) and Basque national identity in the light of Akerloff and Kranton (2000). We deal with psychological determinants of individuals' national identity formation as well as those that influence the propensity of individuals to support the secession of their perceived ¿imagined community¿ or nation.. We undertake econometric survey analysis for the Basque Country using a bivariate probit model and publicly available data from the Spanish Centre for Sociological Research. Our results provide robust evidence of a common determination of national identity and political preferences for the secession of the Basque Country consistently with Akerloff and Kranton model.

- En aquest article argumentem que les preferències per un estat independent són l'expressió de factors comuns d'inobservables associats a la identitat nacional. Examinem el paper de la identitat per explicar un fenòmen de cauire político-econòmic: el suport a la secessió. En particular, analitzem empíricament la hipòtesi d'independència de la identitat nacional basca i la preferència respecte d'un Euskadi independent seguint Akerlof i Kranton (2000). Fem una anàlisi que inclou alguns determinants econòmics de la formulació de la identitat nacional (de la seva respectiva "comunitat imaginaria" o nació) i del suport per la independència. Hem fet servir una modelització econometrica que segueix un probit bivariant així com una base de dades fetes públiques pel Centre d'Investigacions Sociològiques . Els nostres resultats indiquen una evidència robusta de la formació simultània entre les preferències per la independència del País Basc i la identitat nacional basca.