Evidence on the complex link between

Abstract

Most studies analysing the infrastructure impact on regional growth show a positive relationship between both variables. However, the public capital elasticity estimated in a Cobb-Douglas function, which is the most common specification in these works, is sometimes too big to be credible, so that the results have been partially desestimated. In the present paper, we give some new advances on the real link between public capital and productivity for the Spanish regions in the period 1964-1991. Firstly, we find out that the association for both variables is smaller when controlling for regional effects, being industry the sector which reaps the most benefits from an increase in the infrastructural dotation. Secondly, concerning to the rigidity of the Cobb-Douglas function, it is surpassed by using the variable expansion method. The expanded functional form reveals both the absence of a direct effect of infrastructure and the fact that the link between infrastructure and growth depends on the level of the existing stock (threshold level) and the way infrastructure is articulated in its location relative to other factors. Finally, we analyse the importance of the spatial dimension in infrastructure impact, due to spillover effects. In this sense, the paper provides evidence of the existence of spatial autocorrelation processes that may invalidate previous results.

- La mayoría de los estudios que analizan los efectos de las infraestructuras en el crecimiento económico han mostrado una relación positiva entre ambas variables. No obstante, la elasticidad del capital público obtenida mediante la teoría neoclásica (funciones Cobb-Douglas), que es la más común en estos trabajos, suele resultar demasiado grande como para ser creíble, por lo que los resultados han sido parcialmente desestimados. En el presente trabajo, se ofrece evidencia sobre algunos aspectos referidos al complejo vínculo entre infraestructuras y productividad para las regiones españolas en el período 1964-1991. En primer lugar, se ha encontrado que la asociación entre ambas variables resulta más pequeña cuando se tienen en cuenta los efectos regionales, siendo la industria el sector que recibe mayores beneficios de los aumentos en la dotación infraestructural. En segundo lugar, se ha superado la rigidez de la función Cobb-Douglas mediante el uso del método de expansión de variables. La forma funcional expandida nos revela la ausencia de un efecto directo del capital público así como el hecho de que el vínculo entre infraestructuras y crecimiento dependa tanto del nivel de stock existende de las mismas (nivel umbral) como de la forma en que las infraestructuras se articulan en su localización en relación al resto de factores. Finalmente, se analiza la importancia de la dimensión espacial en el impacto de las infraestructuras debido a los efectos spillover. En este sentido, el presente trabajo ofrece evidencia de la existencia de procesos de autocorrelación espacial que pueden llegar a invalidar resultados previos.

- La majoria dels estudis que analitzen els efectes de les infrastructures en el creixement econòmic han mostrat una relació positiva entre ambdues variables. No obstant això, l'elasticitat del capital públic obtinguda mitjançant la teoria neoclàssica (funcionis Cobb-Douglas), que és la més comuna en aquests treballs, sol resultar massa gran com per a ser creïble, pel que els resultats han estat parcialment desestimats. En el present treball, s'ofereix evidència sobre alguns aspectes referits al complex vincle entre infrastructures i productivitat per a les regions espanyoles en el període 1964-1991. En primer lloc, s'ha trobat que l'associació entre ambdues variables resulta més petita quan es tenen en compte els efectes regionals, sent la indústria el sector que rep majors beneficis dels augments en la dotació infrastructural. En segon lloc, s'ha superat la rigidesa de la funció Cobb-Douglas mitjançant l'ús del mètode d'expansió de variables. La forma funcional expandida ens revela l'absència d'un efecte directe del capital públic així com el fet que el vincle entre infrastructures i creixement depengui tant del nivell d'estoc existent de les mateixes (nivell llindar) com de la forma que les infrastructures s'articulen en la seva localització en relació a la resta de factors. Finalment, s'analitza la importància de la dimensió espacial en l'impacte de les infrastructures a causa de els efectes spillover. En aquest sentit, el present treball ofereix evidència de l'existència de processos d¿autocorrelació espacial que poden arribar a invalidar resultats previs.