Art i conflicte: l'ús de la imatge a la Guerra dels Segadors

Abstract

El segle XVII ha estat estretament lligat al terme crisi en la historiografia que l'ha tractat. Sens dubte, els llargs i nombrosos conflictes bèl·lics de l'època són una de les causes que expliquen aquest fet. És el segle en el qual gran part d'Europa es veu involucrada en la Guerra dels Trenta Anys. En aquest marc de lluites, aliances canviants i conjuntures econòmiques adverses generals, Catalunya en contra de la política de la monarquia de Felip IV en el fet que s'ha conegut com la Guerra dels Segadors. D'altra banda, la sovint estreta relació entre art i poder o art i política ha portat diversos estudiosos de disciplines diferents a analitzar les imatges que sorgeixen amb una clara funció de propaganda per part dels òrgans de poder que han de justificar les seves accions. Tanmateix, les imatges també van servir en èpoques de conflictes per a mostrar un rebuig davant certes situacions, per a atacar un personatge o per a protestar contra alguna institució. Al segle XVII, hom coneixia prou bé els gravats que els holandesos van imprimir contra el seu invasor francès, o les imatges antiespanyoles que aquests darrers van escampar per ridiculitzar i atacar l'enemic, o les sàtires polítiques del territori germànic. Arreu, les imatges van tenir un paper molt important, tant si es complementaven amb un text explicatiu com si eren les protagonistes de l'obra.