Dues anotacions entorn de Simone de Beauvoir i Simone Weil. Fer parlar el silenci.

Abstract

La eris; de les utopies terrenals i els diversos ¡ntents de fer visibles les diferencies en I'espai públic sense que automaticament quedin transformades en desigualtats sén dos deIs grans eixos que han vertebrat la reflexió política en els darrers anys. A aquests cal afegirhi, en !'ambit del pensament feminista, la preocupació pel que s'acostuma a anomenar 'el malestar de I'emancipació', un malestar derivat de la consciencia que el progrés en la igualtat de drets de les dones no s'ha traduYt en possibilitat de dir ¡'experiencia femenina, sinó en simple assimilació als valors masculins. Malgrat I'aparent igualtat aconseguida, es constata que amplis ambits de I'experiencia femenina continuen essent considerats lIoes d'indignitat, de manera que ha anat fent-se sentir la necessitat de repensar el pro pi projecte feminista més enlla de les pa!ítiques de la igualtat. En aquest context s'acamplien fa uns mesos els 50 anys de la publicació de El segon sexe de Simane de Beauvair (1908-1986), una obra Ilavaral per a la reflexió feminista, malgrat que la seva autora a les darreres pagines prengués distancia del feminisme. A n~poca en que va escriure aquesta impressianant, voluminosa, esclaridora i a vegades implacable analisi (1946-49), Beauvoir entenia que I'alllberament de la dona només podía ser co!.lectiu i, per tant, pressuposava, en primer Iloc, la fu1ura 1ransformació igualitaria i socialista de la societat, la qual havia de comportar la transformació de les condicions económiques de les dones. No resulta, doncs, estrany que en els darrers anys la teoria feminista s'hagi sentit poc inclinada a apeJ.Jar a aquesta obra per tal d'avane;:ar en les seves reflexions, ja que com va reconeixer la mateixa Beauvoir en Taut campte fait 1 el moviment feminista ha deixat de confiar el millorament de la condició femenina a un possible futur i ha decidít prendre ja avui les regnes de la seva sort.