Cremar llibres, estimar llibres

Abstract

Des de la primera vegada que vàrem veure la pel·lícula de François Truffaut, Fahrenheit 451 a la Filmoteca i, curiosament, poc després a televisió en un programa juvenil que feien els dissabtes al matí, amb proliferació de vídeos i actuacions de grups de rock de l'anomenada movida, aquest film ha esdevingut un símbol, un model que ens ha acompanyat al llarg dels anys. Potser sigui la nostra forma d'ésser, però, des que la vàrem conèixer, hem intentat compartir en tot moment el nostre entusiasme envers l'obra de Truffaut (potser això també ho fem amb moltes altres coses), fins el punt que durant els tres primers anys com a professor cloíem el curs amb el visionat d'aquest film. Recordem els llargs aplaudiments dels estudiants en acabar la projecció i els comentaris d'agraïment per haver-los-el donat a conèixer. Fa uns mesos vàrem presentar una sessió de cine-club on es projectà de nou aquest film, que pensem ha anat guanyant actualitat i vigència amb el pas dels anys, donat que el món dels media i el seu predomini en les nostres vides s'ha incrementat notablement.