Error refractiu i alteracions visuals en pacients amb deficiència psíquica

Abstract

L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer les característiques refractives i visuals dels pacients, amb deficiència psíquica, que es troben institucionalitzats. Per conèixer el perfil dels nostres pacients, primer es fa una petita definició del que es coneix com a retard mental, les causes que el provoquen i com es classifica, així com un anàlisi de la seva prevalença. S’ha fet un estudi de la demanda visual dels pacients per tenir-lo en compte a l’hora de decidir els criteris de prescripció per a aquells que fos necessari. Una part dels pacients s’han aconseguit amb una cerca retrospectiva i l’altra amb un estudi transversal prospectiu. Un total de 185 pacients, 122 homes i 63 dones, de entre 19 i 68 anys amb diferents nivells de deficiència mental. S’ha realitzat un protocol d’actuació i, en varies jornades, s’han dut a terme les revisions. No hi ha una clara prevalença entre miopia i hipermetropia, el que sí hem trobat és una tendència cap a la hipermetropia no corregida. Tampoc hi ha prevalença entre endotropies i exotropies, sent aquestes últimes majors en pacients amb nivells de retard mental de entre 80 – 100%. La majoria dels pacients gaudeix d’una bona salut ocular i no s’ha de destacar cap patologia de gran rellevància.