Análisis comparativo entre la metodología proyectual tradicional y las metodologías digitales multidisciplinares en arquitectura

Abstract

Aquesta tesi analitza l’evolució de les metodologies projectuals en arquitectura, comparant els models tradicionals amb els enfocaments multidisciplinaris emergents que integren principis d’Experiència d’Usuari (UX), Building Information Modeling (BIM), Intel·ligència Artificial (IA), Realitat Virtual (RV) i estratègies de co-disseny. La investigació s’estructura a partir d’un marc teòric sustentat en literatura acadèmica recent, complementat amb estudis de cas de despatxos d’arquitectura de diferents mides i amb una enquesta realitzada a professionals. Els resultats revelen que, mentre les metodologies tradicionals encara prevalen en molts contextos, les pràctiques multidisciplinàries afavoreixen una major col·laboració, eficiència i orientació a l’usuari. Tanmateix, persisteixen reptes en relació amb l’adopció tecnològica, la formació i la resistència cultural dins la pràctica arquitectònica. L’estudi conclou subratllant la necessitat de desenvolupar una metodologia digital adaptada a l’arquitectura, que vinculi el coneixement tradicional amb les eines contemporànies per millorar el rendiment projectual i la seva rellevància social.

Este trabajo analiza la evolución de las metodologías proyectuales en arquitectura, comparando los modelos tradicionales con los enfoques multidisciplinares contemporáneos que integran principios de Experiencia de Usuario (UX), Modelado de Información de la Construcción (BIM), Inteligencia Artificial (IA), Realidad Virtual (RV) y estrategias de co-diseño. La investigación se estructura a partir de un marco teórico sustentado en literatura académica reciente, complementado con casos de estudio de despachos de distintos tamaños y una encuesta aplicada a profesionales del sector. Los resultados evidencian que, aunque las metodologías tradicionales aún predominan en muchos contextos, las prácticas multidisciplinares potencian una mayor colaboración, eficiencia y orientación al usuario. No obstante, persisten retos en torno a la adopción tecnológica, la capacitación y la resistencia cultural en la práctica arquitectónica. El estudio concluye resaltando la necesidad de crear una metodología digital específica para la arquitectura, que vincule el conocimiento tradicional con las herramientas contemporáneas para mejorar el desempeño proyectual y su relevancia social.

This thesis analyzes the evolution of architectural design methodologies by comparing traditional models with emerging multidisciplinary approaches that integrate principles of User Experience (UX), Building Information Modeling (BIM), Artificial Intelligence (AI), Virtual Reality (VR), and co-design strategies. The research is structured around a theoretical framework supported by recent academic literature, complemented by case studies of architectural firms of different sizes, and a survey conducted among professionals. The findings reveal that while traditional methodologies still prevail in many contexts, multidisciplinary practices foster greater collaboration, efficiency, and user-centered outcomes. However, challenges persist regarding technological adoption, training, and cultural resistance within architectural practice. The study concludes by highlighting the need for developing a digital methodology tailored to architecture, bridging traditional expertise with contemporary tools to enhance project performance and social relevance.