dc.description.abstract
Aquest treball analitza de manera quantitativa l’estratègia de trading de reversió a la mitjana àmpliament divulgada en cursos de trading dirigits a inversors minoristes, amb l’objectiu d’avaluar si aquest tipus de metodologia pot generar un avantatge estadístic real, estable i replicable sota diferents condicions de mercat. En particular, s’estudia una estratègia intradia basada en situacions de sobrevenda (RSI < 30), proximitat a nivells de suport i regles fixes de sortida mitjançant take profit, stop loss i breakeven. La metodologia adoptada consisteix en la formalització completa de l’estratègia mitjançant codi propi en Pine Script i la seva simulació històrica (backtesting) a la plataforma TradingView. L’estratègia ha estat parametritzada de manera sistemàtica, transformant un enfocament habitualment subjectiu en un conjunt de configuracions discretes i reproduïbles. En total, s’han analitzat 48 configuracions diferents per combinacions de take profit-stop loss, nivell de breakeven i distància al suport. Les simulacions s’han aplicat sobre cinc accions de gran capitalització (AAPL, MSFT, GOOGL, AMZN i NVDA) i diferenciant explícitament entre règims de mercat alcista i baixista. Els resultats s’han avaluat mitjançant mètriques de rendibilitat i risc, com el profit anualitzat, el drawdown màxim i la ràtio de Sharpe. Els resultats mostren una elevada dependència del rendiment respecte al context de mercat, l’actiu analitzat i la configuració escollida. En períodes alcistes, algunes configuracions presenten rendiments anualitzats positius, especialment aquelles amb objectius de benefici més amplis, breakeven tardà i filtres d’entrada més permissius. Tanmateix, en períodes baixistes, el rendiment es deteriora de manera generalitzada, amb un augment significatiu dels drawdowns i ràtios de Sharpe baixes o negatives. L’anàlisi de la distribució dels resultats revela una manca de robustesa transversal, ja que els bons resultats es concentren en un subconjunt reduït de configuracions i no es mantenen de forma consistent entre actius ni entre règims de mercat. L’estudi conclou que, tot i que l’estratègia de reversió a la mitjana pot generar beneficis puntuals en contextos favorables i amb configuracions específiques, no presenta l’estabilitat ni la consistència necessàries per considerar-la una font fiable de rendiments sostinguts o d’ingressos recurrents. En conseqüència, els resultats qüestionen la viabilitat de les estratègies simplificades de trading divulgades en cursos com a eina suficient per assolir una rendibilitat estable a llarg termini, i posen de manifest la importància d’una validació quantitativa rigorosa, una gestió del risc exigent i una interpretació crítica dels resultats històrics.
