La modelització matemàtica a l’ESO vista a través de les Proves PISA

dc.contributor
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Matemàtiques
dc.contributor
Alberich Carramiñana, Maria
dc.contributor
Bosch Casabò, Marianna
dc.contributor.author
Mas Baz, Pau
dc.date.accessioned
2026-02-20T07:24:33Z
dc.date.available
2026-02-20T07:24:33Z
dc.date.issued
2026-01-23
dc.identifier
https://hdl.handle.net/2117/455695
dc.identifier
PRISMA-201284
dc.identifier.uri
https://hdl.handle.net/2117/455695
dc.description.abstract
Aquest treball analitza el tipus de modelització matemàtica que es promou en les proves PISA de matemàtiques, centrant-se en les edicions en què aquesta competència ha estat el domini principal (2003, 2012 i 2022). Tenint en compte la influència de PISA en les polítiques educatives i en el currículum, resulta rellevant estudiar quins processos de modelització s’hi proposen. L’anàlisi es realitza des del marc de la Teoria Antropològica del Didàctic, a partir de l’estudi d’una mostra de problemes PISA alliberats. Per a cada pregunta, s’identifiquen elements com la presència de models donats o construïts, el tipus de models utilitzats, el treball amb el model i el grau d’interpretació requerit. Els resultats mostren que les proves PISA proposen majoritàriament processos de modelització parcials i guiats, amb un clar predomini de models numèrics i poques oportunitats per formular, validar o ampliar els models. Finalment, es comenten les implicacions d’aquests resultats per a l’ensenyament de la modelització matemàtica a l’educació secundària.
dc.description.abstract
This study examines the type of mathematical modelling promoted in the PISA mathematics tests, with a focus on editions in which this skill was the primary focus (2003, 2012 and 2022). Given the influence of PISA on educational policies and curricula, it is important to examine the types of modelling processes proposed. The analysis is conducted within the framework of the Anthropological Theory of the Didactic, based on a sample of released PISA questions. For each question, the presence of given or constructed models, the type of models used, how the model is used, and the degree of interpretation required are identified. The results show that PISA tests mostly propose partial and guided modelling processes, with a clear predominance of numerical models and limited opportunities to formulate, validate or expand models. Finally, the implications of these results for teaching mathematical modelling in secondary education are discussed.
dc.format
application/pdf
dc.language
cat
dc.publisher
Universitat Politècnica de Catalunya
dc.rights
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
dc.rights
Open Access
dc.rights
Attribution 4.0 International
dc.subject
Àrees temàtiques de la UPC::Matemàtiques i estadística
dc.subject
Mathematical models — Education, Secondary
dc.subject
Educational evaluation
dc.subject
Didactics
dc.subject
Modelització matemàtica
dc.subject
proves PISA
dc.subject
educació matemàtica
dc.subject
Teoria Antropològica del Didàctic
dc.subject
educació secundària.
dc.subject
Matemàtiques — Ensenyament secundari
dc.subject
Avaluació educativa
dc.subject
Didàctica
dc.subject
Classificació AMS::97 Mathematics Education::97D Education and instruction in mathematics
dc.subject
Classificació AMS::97 Mathematics Education::97U Educational material and media. Educational technology
dc.title
La modelització matemàtica a l’ESO vista a través de les Proves PISA
dc.type
Bachelor thesis


Fitxers en aquest element

FitxersGrandàriaFormatVisualització

No hi ha fitxers associats a aquest element.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)