Diagnosi i consolidació de la Masia Can Mus

Abstract

La preservació del patrimoni arquitectònic i històric és una de les principals preocupacions en l’arquitectura, especialment quan es tracta de les masies tradicionals catalanes. Aquest tipus de construccions es caracteritzen per la seva adaptació a l’entorn natural i cultural, creant una relació harmònica amb el paisatge, respectant les condicions geogràfiques i climàtiques. No només representen una tradició constructiva, sinó que també són testimonis de l’evolució social, econòmica i cultural de les comunitats rurals. Les masies han estat fonamentals en l’organització del territori i en el desenvolupament de l’economia agrària, ja que han servit com a espais multifuncionals adaptats a les necessitats de la vida rural al llarg dels anys.

A més de la seva importància arquitectònica, les masies són una part essencial de la història cultural de Catalunya. Són un reflex de la vida agrícola i de producció de les èpoques passades, i la seva conservació és imprescindible per comprendre l’evolució del territori i la societat en què s’inscriuen. Malgrat aquesta importància, moltes d’aquestes construccions han patit els efectes de la modernització i els canvis socials, els quals han alterat les relacions tradicionals amb el medi rural i han posat en perill la seva preservació a causa de la falta de manteniment i de nous usos inadequats.

En aquest context, la masia de Can Mus, ubicada al municipi de Sant Llorenç d'Hortons (Barcelona), catalogada dins el catàleg de masies del POUM, i objecte d’aquest treball, és un clar exemple del valor d’aquest patrimoni. Amb una història que es remunta a diversos segles, Can Mus destaca per les seves característiques arquitectòniques pròpies de les masies de la comarca de l’Alt Penedès. La seva estructura, els materials tradicionals emprats i els elements arquitectònics, són testimonis d’una evolució en la manera de construir i viure en l’entorn rural. Aquestes particularitats li atorguen un gran valor dins del conjunt del patrimoni arquitectònic català i la converteixen en una peça important de la història del territori, digne de la seva preservació.

Tanmateix, la falta de manteniment regular i l’efecte del pas del temps, han fet que Can Mus hagi patit una degradació progressiva, que afecta especialment a un dels seus cossos annexos. La pèrdua de la seva funció original i la manca d'intervencions de rehabilitació han accelerat aquest procés, originant l’aparició de diversos processos patològics. Aquest conjunt compromet la seva conservació a llarg termini, ja que amenaça la seva integritat estructural i la capacitat de mantenir-se com a exemple representatiu del patrimoni arquitectònic rural.

Aquest treball se centra principalment en l'anàlisi i la valoració de l'estat de conservació d’un dels cossos annexos de la masia de Can Mus. L'àmbit d'actuació inclou l'estudi de les característiques arquitectòniques i constructives de la construcció, tenint en compte els elements estructurals que el conformen i les seves relacions amb altres annexos. També es valorarà com aquest es vincula amb la resta de la masia per entendre millor la seva funció original i la seva evolució històrica.

L'anàlisi de l'estat de conservació inclourà la identificació dels processos patològics presents, com; esquerdes, humitats, despreniments, entre altres. En aquest context, s'analitzaran les condicions actuals i es proposaran possibles accions per a la seva correcta conservació, tenint en compte que qualsevol acció de consolidació proposada es basarà en els principis de mínima intervenció, reversibilitat, i respecte pels materials i tècniques constructives tradicionals.

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables

Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima