Entre vies i ciutats: anàlisi de la regeneració urbana al voltant de les estacions ferroviàries

Abstract

La relació entre el ferrocarril i la ciutat ha estat àmpliament estudiada per diverses disciplines. Tot i que les estacions es van construir inicialment a la perifèria, l’expansió urbana les va acabar integrant, generant conflictes com la fragmentació dels barris i la degradació de l’entorn. No obstant això, en les darreres dècades, diversos projectes europeus han aconseguit revertir aquesta situació, convertint les estacions en motors de regeneració urbana i en nous centres d’activitats ciutadanes, més enllà del seu paper com a infraestructura de transport. En aquest treball s’analitzen les estacions ferroviàries centrals de ciutats intermitjes a través de l’anàlisi urbanístic. Per això, s’han seleccionat tres casos d’estudi europeus que exemplifiquen la integració del ferrocarril a la ciutat des de diferents estratègies urbanístiques: Lilla i el seu projecte d’Euralille com a nou centre metropolità vinculat a l’alta velocitat; Anvers, amb la reconfiguració funcional i el soterrament dels trens al voltant de l’Estació Central; i Rotterdam, amb la transformació de la seva estació central en un node multimodal i motor de renovació urbana. Es comença amb un estudi a una escala més general on s’analitza la relació amb el centre històric i la relació de l’estació respecte la ciutat. Tot seguit, s’analitzen les ciutats a una escala intermèdia per examinar la relació de les estacions amb els teixits urbans de l’entorn centrant-se en les connexions amb el verd, les centralitats i la jerarquia viària. Seguidament, s’analitza cada projecte a una escala més propera, més de projecte, on s’inclouran plantes i seccions de les estacions per identificar la relació de les estacions amb l’entorn immediat. Per altra banda, l’anàlisi comparatiu se centra en tres dimensions clau: funcional, espacial i social.

La relación entre el ferrocarril y la ciudad ha sido ampliamente estudiada por varias disciplinas. A pesar de que las estaciones se construyeron inicialmente a la periferia, la expansión urbana las acabó integrando, generando conflictos como la fragmentación de los barrios y la degradación del entorno. Sin embargo, en las últimas décadas, varios proyectos europeos han conseguido revertir esta situación, convirtiendo las estaciones en motores de regeneración urbana y en nuevos centros de actividades ciudadanas, más allá de su papel como infraestructura de transporte. En este trabajo se analizan las estaciones ferroviarias centrales de ciudades intermedias a través del análisis urbanístico. Por eso, se han seleccionado tres casos de estudio europeos que ejemplifican la integración del ferrocarril en la ciudad desde diferentes estrategias urbanísticas: Lille y su proyecto de Euralille como nuevo centro metropolitano vinculado al alta velocidad; Amberes, con la reconfiguración funcional y el soterramiento de los trenes alrededor de la Estación Central; y Róterdam, con la transformación de su estación central en un nodo multimodal y motor de renovación urbana. Se empieza con un estudio en una escala más general donde se analiza la relación con el centro histórico y la relación de la estación respeto la ciudad. A continuación, se analizan las ciudades en una escala intermedia para examinar la relación de las estaciones con los tejidos urbanos del entorno centrándose en las conexiones con el verde, las centralidades y la jerarquía viaria. Seguidamente, se analiza cada proyecto en una escala más próxima, más de proyecto, donde se incluirán plantas y secciones de las estaciones para identificar la relación de las estaciones con el entorno inmediato. Por otro banda, el análisis comparativo se centra en tres dimensiones clave: funcional, espacial y social.

The relationship between the railway and the city has been extensively studied by various disciplines. Although stations were initially constructed on the outskirts, urban expansion eventually integrated them, leading to conflicts such as neighbourhood fragmentation and environmental degradation. However, in recent decades, several European projects have succeeded in reversing this situation, transforming stations into engines of urban regeneration and new centres of civic activity, extending beyond their role as transport infrastructure. This dissertation analyses central railway stations in medium-sized cities through urban planning analysis. To this end, three European case studies have been selected, each exemplifying different strategies for integrating the railway into the city: Lille and its Euralille project as a new metropolitan centre linked to high-speed rail; Antwerp, with the functional reconfiguration and undergrounding of trains around the Central Station; and Rotterdam, with the transformation of its central station into a multimodal hub and driver of urban renewal. The study begins with a broader-scale analysis, examining the relationship between the station and the historic centre, as well as its connection to the city as a whole. Subsequently, the analysis shifts to an intermediate scale to explore the stations’ relationships with surrounding urban fabrics, focusing on green connections, centralities, and road hierarchies. Finally, each project is examined at a closer, project-based scale, including station plans and sections to identify the stations’ relationship with their immediate surroundings. In addition, the comparative analysis focuses on three key dimensions: functional, spatial, and social.