El pes de les remuntes: passat, present i futur d'un fenomen controvertit

Abstract

Les cobertes planes a Barcelona han evolucionat des de superfícies funcionals a Mesopotàmia fins a elements clau en la densificació urbana moderna. Amb la industrialització, van esdevenir essencials per a l’edificació en alçada, especialment mitjançant les remuntes, que consisteixen en afegir plantes a edificis existents. A barris com Gràcia, la Barceloneta o el Poble-sec, aquestes han contribuït significativament a la seva densitat actual.

Les primeres remuntes a Ciutat Vella van sorgir per pressió demogràfica dins del recinte emmurallat, però van generalitzar-se al segle XX, sobretot a l’Eixample, com a alternativa a altres solucions d’habitatge. Aquest treball analitza l’evolució i l’impacte de les remuntes, especialment al Poble-sec i l’Eixample, destacant el paper del marc normatiu i les polítiques urbanístiques.

Es parteix de la hipòtesi que les remuntes encara són una eina útil per afrontar reptes actuals. Mitjançant quatre casos d’estudi recents, s’explora la seva viabilitat per generar habitatge assequible i sostenible. Finalment, es proposa un exercici prospectiu amb models d’implantació que inclouen HPO, cooperatives, masoveria urbana i modificacions normatives per fomentar la inclusió i l’accessibilitat.