Solà Font, Joan
Kuzmanic, Jere
Pagès Ramon, Anna
Mària Serrano, Magdalena
2025-09-18
El present text estudia el fenomen de la reutilització arquitectònica des d'una perspectiva crítica i multidimensional, posant especial èmfasi en els fragments que, en ser desplaçats i ressignificats, operen en la intersecció entre el passat i el present construït, generant noves lectures i significats en l'arquitectura i la cultura material. La recerca se sosté en la noció de spolia, entesa originalment com la reutilització d'elements arquitectònics i escultòrics antics, que transcendeixen les seves funcions originals per adquirir nous sentits simbòlics, ideològics i materials al llarg de la història. Es desenvolupa una epistemologia del fragment que considera la materialitat i el simbolisme com un binomi inseparable, destacant l'“aura” i la potència semiòtica inherent als fragments reutilitzats, capaços d'articular discursos complexos i, a vegades, contradictoris. Per tant, el fragment es concep no com un mer vestigi, sinó com un agent amb capacitat d'agència i ressignificació, activant processos crítics en l'arquitectura contemporània i la cultura material. Es planteja el concepte de hiperarquitèctura per englobar les pràctiques de reutilització material en arquitectura, destacant una praxi antidogmàtica que integra la recomposició creativa i crítica de fragments. Aquesta perspectiva ressalta la capacitat de la matèria per activar noves narratives i significats en contextos renovats, valorant l'heterogeneïtat, la memòria i la sostenibilitat com a eixos centrals davant dels desafiaments ecològics contemporanis.
El presente texto estudia el fenómeno de la reutilización arquitectónica desde una perspectiva crítica y multidimensional, poniendo especial énfasis en los fragmentos que, al ser desplazados y resignificados, operan en la intersección entre el pasado y el presente construido para generar nuevas lecturas y significados en la arquitectura y la cultura material. La investigación se sostiene en la noción de spolia, entendida originalmente como la reutilización de elementos arquitectónicos y escultóricos antiguos, que trascienden sus funciones originales para adquirir nuevos sentidos simbólicos, ideológicos y materiales a lo largo de la historia. Se desarrolla una epistemología del fragmento que considera la materialidad y el simbolismo como un binomio inseparable, destacando el “aura” y la potencia semiótica inherente a los fragmentos reutilizados, capaces de articular discursos complejos y a veces contradictorios. Por ende, el fragmento se concibe no como un mero vestigio, sino como un agente con capacidad de agencia y resignificación, activando procesos críticos en la arquitectura contemporánea y la cultura material. Se plantea el concepto de hiperarquitectura para englobar las prácticas de reutilización material en arquitectura, destacando una praxis antidogmática que integra la recomposición creativa y crítica de fragmentos. Esta perspectiva resalta la capacidad de la materia para activar nuevas narrativas y significados en contextos renovados, valorando la heterogeneidad, la memoria y la sostenibilidad como ejes centrales ante los desafíos ecológicos contemporáneos.
This text examines the phenomenon of architectural reuse from a critical and multidimensional perspective, placing special emphasis on fragments which, when displaced and re-signified, operate at the intersection between the past and the built present to generate new readings and meanings in architecture and material culture. The research is grounded in the notion of spolia, originally understood as the reuse of ancient architectural and sculptural elements that transcend their original functions to acquire new symbolic, ideological, and material meanings throughout history. An epistemology of the fragment is developed, considering materiality and symbolism as an inseparable pair, highlighting the “aura” and the semiotic potency inherent in reused fragments, which are capable of articulating complex and sometimes contradictory discourses. Thus, the fragment is conceived not as a mere vestige but as an agent endowed with agency and re-signification, activating critical processes in contemporary architecture and material culture. The concept of hyperarchitecture is proposed to encompass practices of material reuse in architecture, emphasizing an antidogmatic praxis that integrates the creative and critical recomposition of fragments. This perspective underscores the capacity of matter to activate new narratives and meanings in renewed contexts, valuing heterogeneity, memory, and sustainability as central axes in the face of contemporary ecological challenges.
Master thesis
Spanish
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Composició arquitectònica; Architecture -- Philosophy; Architecture -- Details; Construction materials -- Recycling; Construction materials -- Recycling; hiperarquitectura; fragmento; spolia; reutilización; simbolismo; Arquitectura -- Filosofia; Arquitectura -- Detalls; Arqueologia clàssica -- Destrucció i saqueig; Materials de construcció -- Reciclatge
Universitat Politècnica de Catalunya
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
Open Access
Attribution-NonCommercial 4.0 International
Treballs acadèmics [82541]