Vers una

Abstract

A cavall de dos segles, Lluís Domènech i Montaner participà de manera decidida en la recerca d'una arquitectura catalana i moderna. En aquest context, compartí idees i experiències amb Elies Rogent, Joan Torras, Josep Puig i Cadafalch i altres arquitectes de la dita "nova escola catalana". La ponència intenta demostrar com dins d'aquest projecte ideològic hi jugà un paper nuclear la mitificació de la "construcció catalana", una tradició basada en el maó, renovada i sistematitzada en diverses etapes, que arribà al seu esplendor a les obres canòniques del Modernisme. No pas per casualitat l'any 1909 el jove arquitecte Jeroni Martorell i Terrats glosava, en una conferència al Centre Excursionista de Catalunya, les virtuts d'aquella nova arquitectura catalana i moderna basada en voltes tibades amb ferro. Aquesta combinació constructiva, un suggeriment directe del dotzè Entretien de Viollet-le-Duc a la recerca d'una nova arquitectura i del record velat de l'obra de Rafael Guastavino, esperonà la creativitat de Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Muncunill, Jeroni Martorell o del mateix Antoni Gaudí.

Peer Reviewed

Postprint (published version)