Rogent, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1871-1875-1889)

Abstract

L'Acadèmia Provincial de Belles Arts aprofità l'oportunitat que li donava la llibertat d'ensenyament propugnada pel Sexenni democràtic per impulsar, l'any 1871, l'Escola Lliure Provincial d'Arquitectura de Barcelona sota la direcció, en aquells moments encara interina, d'Elies Rogent i Amat. Tanmateix, no fou fins a l'any 1875, als inicis de la Restauració borbònica, quan l'Escola fou reconeguda de manera oficial sota la protecció econòmica de la Diputació provincial de Barcelona. El claustre de professors, sempre precari, anà creixent lentament; si el 1871 estava format pels tres catedràtics de l'antiga Escola de Mestres d’Obres (Elies Rogent, Francisco de Paula del Villar y Lozano, Joan Torras) i tres joves recentment incorporats (Antoni Rovira i Rabassa, Leandre Serrallach i August Font i Carreras), l’any 1875 aconseguí incorporar a Josep Vilaseca i Lluís Domènech i Montaner i, poc més tard, Josep Artigas i Adrià Casademunt. Aquest és l'equip que traslladà l'Escola des de la Llotja de Mar, seu de l'Acadèmia, al flamant edifici de Rogent de la Universitat Literària de Barcelona, durant l'estiu de 1875. L'Escola d'aquells anys hagué de seguir els plans d'estudi de l'Escola de Madrid a mida que anava trobant el seu camí propi, que lluí en l'esforç col·lectiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, veritable presentació de l'Escola a la ciutat.

Peer Reviewed

Postprint (published version)