Estudi de les condicions hidrodinàmiques a la Desembocadura del Delta de l'Ebre

Abstract

Aquest treball s'ha centrat en analitzar la hidrodinàmica de la desembocadura del riu Ebre, especialment centrant-se en la penetració de la falca salina. Els objectius principals han estat posar de manifest la variació dels cabals al llarg del temps i com aquesta afecta directament a la intrusió salina. A partir de les dades recopilades pel Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) que ha registrat dades des del 1913 fins l’actualitat, i utilitzant el programari de càlcul Matlab, s'han aplicat models hidrodinàmics per a la determinació de la falca salina en l’estuari. Els models utilitzats han sigut tant conceptuals, com el de Schijf i Schönfeld, com models més aviat experimentals, com és el de Keulegan. A partir d'aquests models, s'han obtingut resultats sobre la longitud de penetració de la falca salina, que han sigut analitzats estadísticament, mitjançant regressions lineals i el test de Mann-Kendall, per a la discussió dels resultats. Les conclusions més importants que es poden extreure d’aquest estudi són: • Tot i les seves limitacions, els models de Schijf i Keulegan poden ser eines útils per a l’estimació de la penetració de la falca salina en estuaris com el de l’Ebre. • Es demostra una disminució significativa dels cabals del riu Ebre al llarg del període estudiat, amb una reducció mitjana d’un 3.7% des del 1913. • A causa de la reducció dels cabals, s'observa un increment mitjà del 2.57 % en la penetració de la falca salina. • El cabal ecològic actual del riu Ebre, segons el Pla Hidrogràfic Nacional, pot ser insuficient per frenar l'avanç de la falca salina i poder garantir l’equilibri ecològic, ja que amb aquest cabal la falca pot arribar a penetrar fins els 35 km. • La crisi climàtica i la reducció del cabal agreugen la situació actual posant en risc l'ecosistema i l'economia del delta.

El delta del Ebro es una zona de gran importancia ecológica, económica y social para la península ibérica. Ante la crisis climática que afecta actualmente nuestro planeta y considerando el aumento de la conciencia social y ecológica, se hace evidente la necesidad de estudiar los diferentes ecosistemas, particularmente la hidrodinámica de los ríos, para poder detectar las consecuencias que puedan surgir, de manera que nos permita encontrar posibles soluciones. A lo largo del último siglo y debido al aumento de los usos del agua, la gestión de los ríos, y los cambios en las condiciones climáticas, se aprecian reducciones en los caudales de los ríos. Este trabajo se ha centrado en analizar la hidrodinámica de la desembocadura del río Ebro, haciendo hincapié en la penetración de la cuña salina. Los principales objetivos han sido poner de manifiesto la variación de los caudales a lo largo del tiempo y cómo esto afecta directamente a la intrusión salina. A partir de los datos recopilados por el Sistema Automático de Información Hidrológica (SAIH), que ha registrado datos desde 1913 hasta la actualidad, y utilizando el software de cálculo Matlab, se han aplicado modelos hidrodinámicos para determinar la cuña salina en el estuario. Se han empleado tanto modelos conceptuales, como el de Schijf y Schönfeld, como modelos experimentales, como el de Keulegan. A partir de estos modelos, se han obtenido resultados sobre la longitud de penetración de la cuña salina, que han sido analizados estadísticamente, mediante regresiones lineales y el test de Mann-Kendall, para la discusión de los resultados. Las conclusiones más importantes que se pueden extraer de este estudio son: • A pesar de sus limitaciones, los modelos de Schijf y Keulegan pueden ser útiles para estimar la penetración de la cuña salina en estuarios como el del Ebro. • Se demuestra una disminución significativa en los caudales del río Ebro a lo largo del período estudiado, con una reducción media del 3.7% desde 1913.

This study focuses on analysing the hydrodynamics at the Ebro Delta, especially the salt wedge intrusion. The main objectives are to highlight the variation in river flows over time and how this affects saline intrusion. Using data collected by the Automatic Hydrological Information System (SAIH) since 1913 and employing Matlab modelling software, hydrodynamic models for salt wedge determination in estuaries have been applied. These models include both conceptual ones, like Schijf and Schönfeld, and experimental ones, such as Keulegan's model. Results regarding the salt wedge's penetration length have been statistically analysed through linear regressions and the Mann-Kendall test to discuss the findings. The key conclusions of this study are: • Despite their limitations, the Schijf and Keulegan models can be useful tools for estimating salt wedge penetration in estuaries like the Ebro. • There is a significant reduction in the Ebro River's flow over time, with an average decrease of 3.7% since 1913. • Due to this reduction, there is an observed increase of 2.57% in the average salt wedge penetration. • The current ecological flow of the Ebro River, as defined by the National Hydrological Plan, may be insufficient to stop the salt wedge's advance and ensure ecological balance due to a penetration of the salt wedge of 35 km. • The climate crisis and reduced river flow exacerbate the situation, threatening the delta's ecosystem and economy.