L’Esbós com a condicionant de l'arquitectura

Abstract

Aquest treball conté informació sobre el llenguatge gràfic en l’arquitectura, més concretament, encarat a l’esbós. L’objectiu principal és ressaltar la importància i l’aplicabilitat de l’esbós com a recurs fonamental en la materialització d’idees i conceptes arquitectònics, és a dir, donar valor a l’esbós. A través d’una anàlisi i estudi de les tipologies de dibuix segons intencions i sistemes, situarem l’esbós en el context més ampli de la representació gràfica, analitzant-ne la utilitat en funció de les intencions i necessitats específiques de cada projecte. A través d’una selecció acurada de casos d’estudi, demostrarem com l’esbós pot ser valorat com un recurs primordial per desenvolupar cadascuna de les fases de projecte. A més, explorarem com l’esbós es converteix en un vehicle de comunicació entre l’arquitecte i els altres actors involucrats en el projecte, i permet una comprensió més profunda i una col·laboració efectiva. A través de la presentació d’aquests casos d’estudi, també destacarem com l’esbós, tot i ser una eina embrionària del projecte, és capaç de condicionar i influir des d’un inici en la materialització final del projecte. En definitiva, aquest treball cerca evidenciar la importància de l’esbós com una eina vital en el procés de disseny arquitectònic i la seva capacitat per influir en la materialització de projectes excepcionals.