Pionerisme: l'arquitectura nòmada aplicada al moviment escolta

Abstract

Des del paleolític fins a l’actualitat, la forma de viure de les tribus nòmades, i la creació dels seus refugis per habitar l’espai natural, és tota una lliçó d’utilització dels recursos naturals i locals, de sostenibilitat, de supervivència i autoconstrucció. És necessari retrocedir a aquests orígens més primigenis de l’arquitectura per poder entendre el perquè del pionerisme, una de les activitats més típiques del moviment escolta. L’escoltisme agafà tècniques d’algunes d’aquestes tribus per utilitzar-les com a eina d’aprenentatge a la natura. Una forma de créixer i una pedagogia basada en l’estima per l’espai natural que habitem, coneixent el que aquest ens ofereix i aprenent a treballar-hi amb respecte. Així doncs, en els inicis del moviment, els escoltes eren una tribu més que arribava a la natura a la recerca de refugi i el construïa amb tot allò que tenia a l’abast. Aquestes activitats s’anomenen pionerisme. Actualment, tot i que la cerca de la natura segueix sent clau pel desenvolupament d’infants i joves en el marc de l’escoltisme, el pionerisme ja no és tan imprescindible des de la perspectiva d’haver-se de construir tots els espais d’un campament, però sí que es manté la perspectiva pedagògica d’aquest. Se segueixen duent a terme activitats de pionerisme perquè potencien diverses habilitats i destreses que són molt positives pel creixement dels infants i joves. Amb la voluntat de seguir fent aquestes activitats, però, existeixen una sèrie de factors que dificulten la seva realització. Un d’aquests és la falta prèvia de coneixements i formació en aquest camp que acaba sent el detonant per decidir, directament, no fer pionerisme. El que demanen els agrupaments escoltes de Catalunya, en aquest sentit, és poder tenir més recursos, eines i coneixements sobre tècniques de pionerisme per poder-les desenvolupar i poder valorar realment la importància que tenen. Aquest treball proposa la creació d’un manual, tot aportant uns primers apunts, que pugui ajudar als escoltes entendre millor com es construeix, a valorar els recursos de què disposen, i a reconèixer les possibilitats que tenen anant més enllà del que fan actualment. Una eina de gran valor que permetria que aquesta tradició o mètode educatiu no es perdés com ho està fent ara. Alhora, és l’oportunitat perfecta per mirar enrere i reconèixer els orígens del pionerisme en l’arquitectura nòmada. D’aquesta se’n poden extreure múltiples tècniques que no s’han arribat a aplicar mai en l’escoltisme, ja que és possible que o bé els escoltes no hagin pensat a utilitzar-les o és que directament no s’havia arribat a buscar, fins ara, la relació que hi podia haver entre aquests dos mons que no són, al final, tan diferents.

Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura