dc.description.abstract
Davant l’actual consciència social relativa als impactes negatius que té la indústria tèxtil sobre el planeta, s’estudia el procés de tintatge dels teixits i s’avalua la seva sostenibilitat i el seu impacte ambiental. L’estudi presenta el tintatge tèxtil amb impressió digital com a alternativa als mètodes tradicionals, concretament el model Monna Lisa Evo Tre d’Epson, que permet tenyir qualsevol tipus de fibra, amb el corresponent tint. Per a fer-ho s’avalua la seva sostenibilitat i es comparen quatre indicadors: la despesa energètica, la petjada de carboni, la petjada d’aigua, i la contaminació de l’aigua i generació de substàncies tòxiques. Avui en dia, la tecnologia digital desenvolupa un paper molt important a les nostres vides. La Monna Lisa Evo Tre d’Epson és una impressora de tecnologia puntera que destaca per la possibilitat d’imprimir sobre qualsevol fibra, ja sigui sintètica o natural; així com de gestionar diferents tipus de tinta i capçals. És per això que és una potencial substituta als mètodes tradicionals i es pren com objecte d’estudi en aquest projecte. La principal millora que presenta la impressió digital resulta de la possibilitat de fixar els tints i additius sense necessitat de solubilitzar-los en aigua calenta. Per altra banda, la implementació de la tecnologia PrecisionCore permet optimitzar la impressió i la despesa de tinta, sense necessitat de fixar els tits amb aigua calenta. Un cop avaluada la sostenibilitat d’ambdós mètodes, el tradicional i el digital, es determina que, sens dubte, amb la impressió digital es redueix l’impacte ambiental significativament. En primer lloc, es redueix en un 40% la despesa energètica i en un 69% la petjada d’aigua. De la mateixa manera, la petjada de carboni disminueix un 43,71%. Per últim, en la impressió digital no s’utilitzen la majoria de substàncies tòxiques que es fan servir en els mètodes tradicionals. La no presència de substàncies tòxiques en el procés resulta de vital importància, ja que gran part d’aquests químics no queden fixats a la fibra i acaben formant part de les aigües residuals que es retornen a les vies fluvials, després d’ineficients tractaments de depuració. En algun d’aquests efluents es poden observar tòxics, tals com arsènic, cadmi, clor, mercuri, nonifenols, plom, sulfats i urea. Això té un impacte brutal, tant per les comunitats que habiten als voltants, com pel medi ambient en general i, desgraciadament, aquells qui més ho pateixen (i menys es beneficien) són els qui disposen de menys recursos. Per últim, s’analitza l’impacte social que generaria substituir els mètodes tradicionals per la impressió digital, i s’observa que permetria un comerç circular i de proximitat, ja que es pot desenvolupar en un marc més sostenible i igualitari
