La metacognició per fer de l’avaluació una aliada. Proposta que busca fomentar la predisposició per aprendre, posar en valor el progrés i fer-te’n protagonista

Abstract

La motivació d’aquest treball sorgeix de la necessitat de poder desenvolupar l’habilitat metacognitiva a les aules, per tal d’aconseguir que l’alumnat pensi sobre el seu propi aprenentatge fomentant la presa de decisions i la predisposició a aprendre. Després d’indagar en la literatura, s’ha prioritzat el treball de l’habilitat metacognitiva en un grup d’alumnes d’Educació Secundària en unes circumstàncies i context d’un centre d’alta complexitat, per poder crear un entorn d’aprenentatge favorable que pugui impactar positivament en la seva autoregulació i equilibrar així els efectes negatius de la situació de risc que viuen fora de les aules. Per crear i dur a terme la proposta s’ha considerat imprescindible detectar les necessitats del grup de referència a través d’un qüestionari en el que participen la docent i l’alumnat. És a partir d’aquests resultats que s’ha identificat que les estratègies metacognitives, sobretot d’avaluació, són aquelles que cal desenvolupar juntament amb les competències matemàtiques. Els resultats d’aquesta proposta mostren que l’alumnat de forma conscient connecta els coneixements previs per seguir aprenent. A més a més, a través d’un acompanyament, diari sap com utilitzar l’avaluació espaiada per guiar el seu propi aprenentatge: identifica els errors de la seva pràctica per ta de corregir-los, identifica el nivell d’assoliment dels seus objectius per tal de monitoritzar el seu procés d’aprenentatge i reflexiona sobre les seves àrees de creixement per tal de detectar allò que els falta millorar per seguir assolint. Es conclou que el material proporcionat, la planificació global i diària i l’acompanyament personal per desenvolupar l’habilitat metacognitiva, dona l’oportunitat a tot l’alumnat per poder desenvolupar-se des de qualsevol punt de partida per assolir el seu repte individual, i aconseguir així allò imprescindible en una aula: motivació i satisfacció personal.

La motivación de este trabajo surge de la necesidad de poder desarrollar la habilidad metacognitiva en las aulas, para lograr que el alumnado piense sobre su propio aprendizaje fomentando la toma de decisiones y la predisposición a aprender. Después de indagar en la literatura, se ha priorizado el trabajo de la habilidad metacognitiva en un grupo de alumnos de Educación Secundaria en unas circunstancias y contexto de un centro de alta complejidad, para poder crear un entorno de aprendizaje favorable que pueda impactar positivamente en su autorregulación y equilibrar así los efectos negativos de la situación de riesgo que viven fuera de las aulas. Para crear y llevar a cabo la propuesta se ha considerado imprescindible detectar las necesidades del grupo de referencia a través de un cuestionario en el que participan la docente y el alumnado. Es a partir de estos resultados que se ha identificado que las estrategias metacognitivas, sobre todo de evaluación, son aquellas que se deben desarrollar junto con las competencias matemáticas. Los resultados de esta propuesta muestran que el alumnado de forma consciente conecta los conocimientos previos para seguir aprendiendo. Además, a través de un acompañamiento diario, sabe cómo utilizar la evaluación espaciada para guiar su propio aprendizaje: identifica los errores de su práctica para corregirlos, identifica el nivel de logro de sus objetivos para monitorear su proceso de aprendizaje y reflexiona sobre sus áreas de crecimiento para detectar aquello que les falta mejorar para seguir logrando. Se concluye que el material proporcionado, la planificación global y diaria y el acompañamiento personal para desarrollar la habilidad metacognitiva, dan la oportunidad a todo el alumnado para poder desarrollarse desde cualquier punto de partida para alcanzar su reto individual, y conseguir así lo imprescindible en un aula: motivación y satisfacción personal.

The motivation for this work arises from the need to develop metacognitive skills in classrooms, in order to get students to think about their own learning, fostering decision-making and a predisposition to learn. After exploring the literature, the work on metacognitive skills has been prioritized in a group of Secondary Education students under the circumstances and context of a high-complexity center, to create a favorable learning environment that can positively impact their self-regulation and thus balance the negative effects of the risk situation they experience outside the classroom. To create and carry out the proposal, it has been considered essential to detect the needs of the reference group through a questionnaire in which the teacher and the students participate. From these results, it has been identified that metacognitive strategies, especially evaluation, are those that need to be developed together with mathematical skills. The results of this proposal show that students consciously connect previous knowledge to continue learning. In addition, through daily accompaniment, know how to use spaced evaluation to guide their own learning: they identify the errors in their practice to correct them, they identify the level of achievement of their objectives to monitor their learning process, and reflect on their areas of growth to detect what they need to improve to continue achieving. It is concluded that the provided materials, the global and daily planning, and the personal accompaniment to develop the metacognitive skill, give all students the opportunity to develop from any starting point to achieve their individual challenge, and thus achieve what is essential in a classroom: motivation and personal satisfaction.