L'accés als serveis d'educació infantil s'ha demostrat que és una eina eficient de lluita contra la desigualtat educativa. No obstant això, les famílies més avantatjades són més proclius a l'ús d'aquests serveis, mentre que els infants d'entorns més vulnerables se'n queden al marge. La recerca ha explicat aquest fenomen, conegut com l'efecte Mateu, i s'ha centrat principalment en l'estudi de les constriccions derivades de la disponibilitat de serveis, la capacitat econòmica de les famílies per fer-ne ús i les pautes culturals sobre la maternitat. Aquest article vol posar llum, des d'una perspectiva de política pública, a altres factors explicatius de l'efecte Mateu, més enllà de les barreres econòmiques que limiten l'accés a serveis formals d'atenció a la petita infància. A partir de les entrevistes a 34 mares d'infants menors de 3 anys, amb diferents formes de participació en el mercat laboral i diferents models de criança (escoles bressol municipals i escoles bressol privades), analitzem les característiques dels serveis regulats d'atenció a la petita infància i els factors objectius de les condicions familiars i laborals de les mares per entendre l'elecció d'un servei públic o privat de cura durant el període de 0-3 anys. Els resultats apunten que l'existència de la tarifació social ha permès a les mares amb menys recursos econòmics accedir a l'oferta de l'escola bressol pública, mentre que la qualitat dels serveis públics ha estat un factor d'atracció per a les classes mitjanes i altes. No obstant això, no hi ha hagut una adaptació dels serveis públics a les necessitats de les mares de classe treballadora que, tot i no trobar-se en una situació de vulnerabilitat, no poden optar per l'oferta de serveis privats d'atenció a la petita infància.

L'accés als serveis d'educació infantil s'ha demostrat que és una eina eficient de lluita contra la desigualtat educativa. No obstant això, les famílies més avantatjades són més proclius a l'ús d'aquests serveis, mentre que els infants d'entorns més vulnerables se'n queden al marge. La recerca ha explicat aquest fenomen, conegut com l'efecte Mateu, i s'ha centrat principalment en l'estudi de les constriccions derivades de la disponibilitat de serveis, la capacitat econòmica de les famílies per fer-ne ús i les pautes culturals sobre la maternitat. Aquest article vol posar llum, des d'una perspectiva de política pública, a altres factors explicatius de l'efecte Mateu, més enllà de les barreres econòmiques que limiten l'accés a serveis formals d'atenció a la petita infància.A partir de les entrevistes a 34 mares d'infants menors de 3 anys, amb diferents formes de participació en el mercat laboral i diferents models de criança (escoles bressol municipals i escoles bressol privades), analitzem les característiques dels serveis regulats d'atenció a la petita infància i els factors objectius de les condicions familiars i laborals de les mares per entendre l'elecció d'un servei públic o privat de cura durant el període de 0-3 anys. Els resultats apunten que l'existència de la tarifació social ha permès a les mares amb menys recursos econòmics accedir a l'oferta de l'escola bressol pública, mentre que la qualitat dels serveis públics ha estat un factor d'atracció per a les classes mitjanes i altes. No obstant això, no hi ha hagut una adaptació dels serveis públics a les necessitats de les mares de classe treballadora que, tot i no trobar-se en una situació de vulnerabilitat, no poden optar per l'ofertade serveis privats d'atenció a la petita infància.

Access to early childhood education services has proved to be an effective way of combating educational inequality. However, the most advantaged families are more likely to use these services, while children from more vulnerable backgrounds remain at the margins. Research has explained this effect, known as the Mathew Effect, mainly by studying the constraints arising from the availability of services, the economic capacity of families to use them and cultural patterns of motherhood. This article aims to identify, from a public policy perspective, other factors that explain the Mathew Effect, beyond the economic barriers that limit access to formal care services for young children. Based on interviews with 34 mothers of children under 3 years old, we analyse the characteristics of formal early childhood care services and the objective factors of those mothers' everyday lives to understand the decision-making processes involved in choosing childcare for the under-threes. The results indicate that sliding scale pricing has allowed mothers with low incomes to access state nursery schools, while the quality of the services offered has served to attract middle and upper classes. However, there has been no adaptation of early childhood care services to the needs of working-class mothers who, although not being in a situation of social vulnerability, cannot opt for a private nursery.

El acceso a los servicios de educación infantil se ha demostrado que es una eficiente herramienta de lucha contra la desigualdad educativa. Sin embargo, las familias más aventajadas son más proclives al uso de estos servicios, mientras que los niños de entornos más vulnerables se quedan al margen. La investigación ha explicado este fenómeno, conocido como el efecto Mateo, y se ha centrado principalmente en el estudio de las constricciones derivadas de la disponibilidad de servicios, la capacidad económica de las familias para hacer uso de ellos y las pautas culturales sobre la maternidad. Este artículo quiere arrojar luz, desde una perspectiva de política pública, a otros factores explicativos del efecto Mateo, más allá de las barreras económicas que limitan el acceso a servicios formales de atención a la pequeña infancia. A partir de las entrevistas a 34 madres de niños y niñas menores de 3 años, con diferentes formas de participación en el mercado laboral y diferentes modelos de crianza (guarderías municipales y guarderías privadas), analizamos las características de los servicios regulados de atención a la pequeña infancia y los factores objetivos de las condiciones familiares y laborales de las madres para entender la elección de un servicio público o privado de atención durante el período de 0-3 años. Los resultados apuntan que la existencia de la tarificación social ha permitido a las madres con menos recursos económicos acceder a la oferta de la guardería pública, mientras que la calidad de los servicios públicos ha sido un factor de atracción para las clases medianas y altas. Sin embargo, no ha habido una adaptación de los servicios públicos a las necesidades de las madres de clase trabajadora que, a pesar de no encontrarse en una situación de vulnerabilidad, no pueden optar por la oferta de servicios privados de atención a la pequeña infancia.