El objeto de estudio de este trabajo es el análisis de la estrategia de comunicación que llevan a cabo los partidos políticos españoles durante las distintas convocatorias electorales en el año 2019 en las redes sociales. De forma detallada se analiza la actividad, la capacidad para generar sentimiento de pertenencia y las distintas formas de interacción de estas formaciones, así como los formatos más exitosos. Partimos de la hipótesis de que los partidos políticos que están presentes tanto en todas las elecciones como en todas las circunscripciones electorales pueden lograr un mayor rendimiento de su presencia en los medios sociales. Como técnica metodológica, se propone el análisis de redes sociales (ARS) a los perfiles de Facebook, Twitter e Instagram de estos actores para la obtención de datos tanto cuantitativos como cualitativos. En total, se realiza el análisis de la distribución de 2.357.039 fanes en Facebook, 3.727.197 seguidores en Twitter y 919.731 en Instagram. Igualmente, se analizan 9.938 publicaciones que generan un engagement promedio de 7.066,92. Las conclusiones dejan a Vox y Unidas Podemos como los partidos más ciberactivos y que más movilización producen a través de las redes sociales.

L'objecte d'estudi d'aquest treball és l'anàlisi de l'estratègia de comunicació que van fer els partits polítics espanyols durant les diferents convocatòries electorals l'any 2019 a les xarxes socials. S'analitza de manera detallada l'activitat, la capacitat per generar sentiment de pertinença i les diferents formes d'interacció d'aquestes formacions, així com els formats més reeixits. Partim de la hipòtesi que els partits polítics que són presents tant a totes les eleccions com a totes les circumscripcions electorals poden aconseguir un rendiment més alt de la seva presència als mitjans socials. Com a tècnica metodològica, es proposa l'anàlisi de xarxes socials (ARS) als perfils de Facebook, Twitter i Instagram d'aquests actors per obtenir dades tant quantitatives com qualitatives. En total, es fa l'anàlisi de la distribució de 2.357.039 fans a Facebook, 3.727.197 seguidors a Twitter i 919.731 a Instagram. Igualment, s'analitzen 9.938 publicacions que generen un compromís mitjà de 7.066,92 seguidors. Les conclusions deixen Vox i Unides Podemos com els partits més ciberactius i que més mobilització produeixen a través de les xarxes socials.

This work analyses the communication strategies on social networks by Spanish political parties during the various elections of 2019. It analyses in detail their activity, their ability to generate a feeling of belonging and the different forms of interaction of these formations, and the most successful formats. We introduce the hypothesis that political parties that are present in all elections and in all electoral constituencies can achieve a higher return on their social media presence. As a methodological technique, the study undertakes an analysis of social networks (ASN) for the Facebook, Twitter and Instagram accounts of these actors, to obtain both quantitative and qualitative data. In total, it analyses the distribution of 2,357,039 fans on Facebook; 3,727,197 followers on Twitter; and 919,731 followers on Instagram. Likewise, 9,938 publications are analysed, which generate an average of 7,066.92 engagements. The conclusions show Vox and Unidas Podemos as the most cyber-active parties and the ones which achieve the most mobilisation through social networks.