La ciència oberta s’ha consolidat en els darrers anys com un nou model, un nou paradigma de ciència que pretén amb una visió més oberta en relació a la societat i el coneixement donar solució a alguns dels problemes que l’actual sistema científic arrossega, incloent les crítiques endèmiques a la comunicació científica i l’actual ecosistema de revistes, l’avaluació de la recerca i els recercaires, la replicabilitat dels resultats i la despesa econòmica en experiments redundants. - Després de l’accés obert a les publicacions científiques, la gestió i accés en obert a les dades de recerca és el principal repte ara mateix per a universitats i centres de recerca. - La gestió en obert de les dades de recerca no només és un tema tècnic o d’ús just de recursos públics a nivell europeu, sinó que s’albira com un vector econòmic capaç de crear nou coneixement i nova riquesa - Els marcs normatius i de polítiques estan convergint en la necessitat que la publicació de les dades de recerca, tant a nivell de finançament públic i privat com de directives, lleis estatals i polítiques a nivell d’universitat. - Si les dades són estratègiques també a nivell territorial, és clau també saber qui les gestiona, amb quins serveis, i també quin valor afegit i de preservació poden donar. - Es presenta un estudi qualitatiu de diverses entitats i centres que destaquen pels serveis que ofereixen a nivell de gestió de dades, tant de caire intel·lectual i de suport com de tipus tècnic i d’infraestructura. - Com a principals conclusions, s’apunta que no hi ha una única solució, tot i que emergeixen un grup clar de serveis que una entitat que vol tenir un paper clau en la gestió de dades de recerca hauria de disposar i apostar.
Català
02 - Biblioteconomia. Documentació
Investigació
30 p.
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
Informes tècnics [53]