La responsabilidad internacional en caso de pandemia y el rol de los sujetos pasivos

Abstract

El present treball demostra que el concepte de pandèmia és equiparable jurídicament amb el d'emergència de salut pública d'importància internacional, en el marc del Reglament sanitari internacional. Aquesta categorització tècnic-jurídica va esclarir l'anàlisi, tant fàctic com jurídic, de les conductes de l'OMS i de la UE en el procés immediat previ al fet que el COVID-19 aconseguís la fase de pandèmia. Mentre competents, amb les seves particularitats, en matèria de salut pública, es va determinar un iter pandemicus en el qual es van trobar fets en els que, per omissió, totes dues OOII van incórrer en responsabilitat internacional. Per tant, el present treball va concloure que els individus sí que posseeixen mitjans jurisdiccionals internacionals per implementar aquesta responsabilitat, encara que, amb l'OMS, només cap de manera indirecta, sota intermedi d'ONGs, per via d'opinió consultiva o decisió de l'Assemblea Mundial de la Salut. En canvi, en l’UE, els individus, bé mitjançant recursos directes, com l'acció per danys o la d'omissió, ben indirectes, com la qüestió prejudicial, poden exercitar aquesta implementació davant el TJUE, incloent extraordinàriament la via davant el TEDH contra cada Estat membre individualment. Aquesta anàlisi va desembocar en una proposta de lege ferenda per a, d'una banda, reconèixer locus standi a les OOII, per a així exigir la seva responsabilitat internacional a nivell jurisdiccional, i, per un altre, modificar el RSI que, com a norma reglamentària, no requereix ratificació a nivell intern, facilitant mecanismes vinculants, com a opinió consultiva o laude arbitral, materialitzant el contingut obligacional del dret sanitari internacional. Sent el resultat de l'estudi favorable a la implementació de responsabilitat internacional per gestió de la pandèmia, no cal abocar per un nou tractat internacional sinó per modificar la normativa existent.

El presente trabajo demuestra que el concepto de pandemia es equiparable jurídicamente con el de emergencia de salud pública de importancia internacional, en el marco del Reglamento sanitario internacional. Esta categorización técnico-jurídica esclareció el análisis, tanto fáctico como jurídico, de las conductas de la OMS y de la UE en el proceso inmediato previo a que el COVID-19 alcanzara la fase de pandemia. En tanto en cuanto competentes, con sus particularidades, en materia de salud pública, se determinó un iter pandemicus en el que se encontraron hechos en los que, por omisión, ambas OOII incurrieron en responsabilidad internacional. Por tanto, el presente trabajo concluyó que los individuos sí poseen medios jurisdiccionales internacionales para implementar esta responsabilidad, aunque, con la OMS, solo cabe de forma indirecta, bajo intermedio de ONGs, por vía de opinión consultiva o decisión de la Asamblea Mundial de la Salud. En cambio, en la UE, los individuos, bien mediante recursos directos, como la acción por daños o la de omisión, bien indirectos, como la cuestión prejudicial, pueden ejercitar esta implementación ante el TJUE, incluyendo extraordinariamente la vía ante el TEDH contra cada Estado Miembro individualmente. Este análisis desembocó en una propuesta de lege ferenda para, por un lado, reconocer locus standi a las OOII, para así exigir su responsabilidad internacional a nivel jurisdiccional, y, por otro, modificar el RSI que, como norma reglamentaria, no requiere ratificación a nivel interno, facilitando mecanismos vinculantes, como opinión consultiva o laudo arbitral, materializando el contenido obligacional del derecho sanitario internacional. Siendo el resultado del estudio favorable a la implementación de responsabilidad internacional por gestión de la pandemia, no cabe abocar por un nuevo tratado internacional sino por modificar la normativa existente.

The present paper demonstrates that the concept of pandemic is legally comparable with that of public health emergency of international concern, within the framework of the International Health Regulations. This technical-legal categorization clarified the analysis, both factual and legal, of the conducts of the WHO and the EU in the immediate process before COVID-19 reached the pandemic phase. Insofar empowered, with their peculiarities, in the field of public health, the iter pandemicus determined certain facts from which, by omission, both IOs incurred in international responsibility. Therefore, the present paper concluded that individuals possess international legal actions to implement that responsibility, although, with the WHO, it only applies indirectly, through NGOs as intermediaries, by means of an advisory opinion or a decision of the World Health Assembly. Instead, in the EU, individuals, either by direct recourses, including the action for damages or of omission, or indirect ones, such as the preliminary ruling, can exercise this implementation before the CJEU, including extraordinarily the option before the ECtHR against each Member State individually. The analysis came out in a de lege ferenda proposal to, on one hand, recognise locus standi to IOs to claim its international responsibility in contentious proceedings, and, on the other hand, modify the IHR that, as a regulatory norm, does not require ratification at domestic level, facilitating binding mechanisms, as the advisory opinion or arbitral award, materialising the obligational content of International Health Law. Being the outcome of the study favourable to the implementation of international responsibility for the handling of a pandemic, rather than proposing a new international treaty, the existing instruments shall be amended.