Entre els múltiples paradigmes d'educació existents, en podem identificar dos de bàsics: una visió moral-col·lectiva basada en un paradigma cultural que ressalta la responsabilitat moral i política de l'educació, i una visió utilitari-pragmàtica basada en un paradigma economicista que subratlla la dimensió pragmàtica de l'educació. L'objectiu dels autors és proposar un tercera via que combina alguns aspectes dels dos plantejaments esmentats. Aquest tercer plantejament utilitza l'anomenat «paradigma de l'autonomia». La capacitat de realitzar anàlisis pròpies distingeixen al ciutadà autònom del ciutadà políticament indiferent.