dc.contributor
Gimenez Bachmann, Marc
dc.contributor.author
Escalona Barrera, Rafael Antonio
dc.date.accessioned
2025-10-22T09:18:52Z
dc.date.available
2025-10-22T09:18:52Z
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/2072/487904
dc.description.abstract
Aquest treball té com a objectiu analitzar comparativament el procés de reagrupació
familiar dels ascendents estrangers de ciutadans espanyols abans i després de l'entrada
en vigor del Reial decret 1155/2024, que modifica el Reglament d'estrangeria. Mitjançant
una metodologia d'anàlisi documental i jurídica, s'estudien les disposicions normatives
vigents abans de la reforma i els canvis introduïts amb la nova regulació. L'estudi se
sustenta en l'examen de fonts legislatives, la jurisprudència rellevant, els informes
institucionals i la bibliografia especialitzada, cosa que permet avaluar l'impacte de la
reforma en l'exercici del dret a la vida familiar i en els processos d'integració de les
persones migrants. Els resultats evidencien que la reforma normativa ha endurit de manera
significativa les condicions per accedir al reagrupament familiar d'ascendents. Entre els
canvis més rellevants destaquen l‟augment de l‟edat mínima exigida per reagrupar (de 65
a 80 anys), el reforç dels requisits de dependència econòmica i la prolongació dels terminis
de resolució. Aquestes mesures, si bé responen a una lògica de control administratiu,
afecten negativament l'efectivitat del dret a la unitat familiar. Com a conclusió se subratlla
que el nou marc normatiu planteja limitacions serioses a l'exercici real del dret al
reagrupament, i proposa mesures viables per corregir aquestes deficiències, entre elles la
flexibilització probatòria, l'escurçament de terminis i el reconeixement de nous supòsits
humanitaris.
ca
dc.description.abstract
El presente trabajo tiene como objetivo analizar comparativamente el proceso de
reagrupación familiar de los ascendientes extranjeros de ciudadanos españoles, antes y
después de la entrada en vigor del Real Decreto 1155/2024, que modifica el Reglamento
de Extranjería. A través de una metodología de análisis documental y jurídico, se estudian
las disposiciones normativas vigentes antes de la reforma y los cambios introducidos con
la nueva regulación. El estudio se sustenta en el examen de fuentes legislativas,
jurisprudencia relevante, informes institucionales y bibliografía especializada, lo que
permite evaluar el impacto de la reforma en el ejercicio del derecho a la vida familiar y en
los procesos de integración de las personas migrantes. Los resultados evidencian que la
reforma normativa ha endurecido de forma significativa las condiciones para acceder a la
reagrupación familiar de ascendientes. Entre los cambios más relevantes destacan el
aumento de la edad mínima exigida para reagrupar (de 65 a 80 años), el refuerzo de los
requisitos de dependencia económica y la prolongación de los plazos de resolución. Estas
medidas, si bien responden a una lógica de control administrativo, afectan negativamente
a la efectividad del derecho a la unidad familiar. Como conclusión se subraya que el nuevo
marco normativo plantea serias limitaciones al ejercicio real del derecho a la reagrupación,
y propone medidas viables para corregir tales deficiencias, entre ellas la flexibilización
probatoria, el acortamiento de plazos y el reconocimiento de nuevos supuestos
humanitarios.
ca
dc.description.abstract
This paper aims to comparatively analyze the family reunification process for foreign
ancestors of Spanish citizens before and after the entry into force of Royal Decree
1155/2024, which modifies the Immigration Regulations. Using a documentary and legal
analysis methodology, the regulatory provisions in force before the reform and the changes
introduced with the new regulations are studied. The study is based on an examination of
legislative sources, relevant case law, institutional reports, and specialized bibliography,
which allows for an assessment of the impact of the reform on the exercise of the right to
family life and on the integration processes of migrants. The results show that the
regulatory reform has significantly tightened the conditions for accessing family
reunification for ancestors. Among the most significant changes are the increase in the
minimum age required for family reunification (from 65 to 80 years), the strengthening of
economic dependency requirements, and the extension of the resolution deadlines. These
measures, while responding to a rationale for administrative control, negatively affect the
effectiveness of the right to family unity. In conclusion, it is emphasized that the new
regulatory framework poses serious limitations on the effective exercise of the right to
family reunification, and proposes viable measures to correct these deficiencies, including
more flexible evidentiary requirements, shorter deadlines, and the recognition of new
humanitarian grounds.
ca
dc.format.extent
62 p.
ca
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
*
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
dc.subject.other
Reagrupament familiar
ca
dc.subject.other
Famílies immigrants
ca
dc.subject.other
Dret de família (Dret internacional)
ca
dc.title
Proceso de reagrupación familiar de los ascendientes extranjeros de un ciudadano español antes y después de la modificación del Reglamento de Extranjería
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/masterThesis
ca
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess