Història de les matemàtiques a Xina

Abstract

Aquest treball de recerca s’endinsa en la rica i extensa història de les matemàtiques a la Xina, des dels seus orígens neolítics fins a l’educació contemporània del segle XXI. Seguint la cronologia, es presenten les principals contribucions matemàtiques desenvolupades al llarg de les dinasties, amb especial èmfasi en la seva aplicació pràctica, la qual constitueix un tret distintiu respecte a la tradició teòrica occidental. Mitjançant l’estudi d’obres clàssiques com el Jiǔzhāng Suànshù i figures com Liú Huī o Zhū Shìjié, s’evidencia el caràcter algorítmic, empíric i resolutiu de la matemàtica xinesa així com la tradició i filosofia confuciana de la seva cultura. A banda del repàs històric, el treball analitza el desenvolupament educatiu de la Xina moderna, amb atenció especial a les reformes impulsades després de 1978 i als actuals reptes en matèria d’inclusió escolar. Aquesta anàlisi posa de manifest la capacitat d’adaptació del sistema xinès, capaç d’integrar influències externes sense perdre la seva arrel cultural pròpia. Finalment, es proposa una selecció de conceptes i teoremes destacats, com el Gougu o el Triangle de Pascal xinès, i se’n suggereix la seva aplicació a l’aula, com a eina per enriquir el currículum i fomentar una mirada intercultural en l’ensenyament de les matemàtiques. El present treball no només vol contribuir al coneixement de la història matemàtica xinesa, sinó que també vol facilitar recursos didàctics per al professorat i, sobretot, generar una reflexió sobre les diverses formes de construir coneixement en diferents contextos culturals.

Este trabajo de investigación se adentra en la rica y extensa historia de las matemáticas en China, desde sus orígenes neolíticos hasta la educación contemporánea del siglo XXI. Siguiendo una cronología detallada, se presentan las principales contribuciones matemáticas desarrolladas a lo largo de las dinastías, con especial énfasis en su aplicación práctica, que constituye un rasgo distintivo respecto a la tradición teórica occidental. A través del estudio de obras clásicas como el Jiǔzhāng Suànshù y figuras como Liú Huī o Zhū Shìjié, se evidencia el carácter algorítmico, empírico y resolutivo de las matemáticas chinas, así como la tradición y filosofía confuciana de su cultura. Además del recorrido histórico, el trabajo analiza el desarrollo educativo de la China moderna, con especial atención a las reformas impulsadas a partir de 1978 y a los retos actuales en materia de inclusión escolar. Este análisis pone de relieve la capacidad de adaptación del sistema chino, capaz de integrar influencias externas sin renunciar a sus raíces culturales. 5 Finalmente, se propone una selección de conceptos y teoremas destacados, como el Gougu o el Triángulo de Pascal chino, y se sugiere su aplicación en el aula como herramienta para enriquecer el currículo y fomentar una mirada intercultural en la enseñanza de las matemáticas. El presente trabajo no solo pretende contribuir al conocimiento de la historia matemática china, sino también facilitar recursos didácticos al profesorado y, sobre todo, generar una reflexión sobre las diversas formas de construir conocimiento en diferentes contextos culturales.

This research paper delves into the rich and extensive history of mathematics in China, from its Neolithic origins to contemporary education in the 21st century. Following a chronological structure, it presents the main mathematical contributions developed throughout the dynasties, with particular emphasis on their practical applications, a distinctive trait compared to the theoretical Western tradition. Through the study of classical works such as the Jiǔzhāng Suànshù and figures like Liú Huī and Zhū Shìjié, the algorithmic, empirical, and problem-solving nature of Chinese mathematics is revealed, along with the Confucian tradition and philosophy that shape its culture. Beyond the historical overview, the paper analyses the educational development of modern China, with special attention to the reforms initiated after 1978 and the current challenges regarding school inclusion. This analysis highlights the adaptability of the Chinese system, which has been proven capable of integrating external influences without losing its cultural foundations. Finally, a selection of key concepts and theorems, such as the Gougu or the Chinese Pascal’s Triangle, are presented, along with proposals for their classroom use as tools to enrich the curriculum and promote an intercultural perspective in mathematics education. This paper aims not only to contribute to the understanding of Chinese mathematical history, but also to provide useful didactic resources for teachers and, above all, to encourage reflection on the diverse ways of constructing knowledge in different cultural contexts.