Responsabilidad pedagógica en los profesores de Secundaria

Abstract

L'abandonament escolar continua sent un problema important dins del sistema educatiu espanyol. No obstant això, diversos estudis han demostrat que un possible antídot per remediar dificultats acadèmiques i millorar l'autoeficàcia i l'esforç dels alumnes podria ser treballar en la relació positiva entre professor i alumne. Així doncs, aquest treball de final de màster aborda el concepte de responsabilitat pedagògica en professors d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) basant-se en la teoria del pedagog Max Van Manen. Per tant, l'objectiu principal d'aquest TFM és poder entendre la responsabilitat pedagògica de la manera més intel·ligible possible, tant en la teoria com en la pràctica. Des d’un enfocament metodològic qualitatiu, es van realitzar entrevistes a professors, observacions a l’aula i observacions d’algunes pel·lícules per extreure experiències viscudes de responsabilitat pedagògica en docents i captar diferents matisos d’aquesta disposició en la relació pedagògica entre els professors i els seus alumnes. Aquest estudi revela la importància del vincle entre els professors i els seus alumnes, considerant el docent no com un mer transmissor de coneixements, sinó com algú que es compromet a donar el millor de si mateix per fer-se’n càrrec responsablement de cadascun dels seus alumnes. Entre els matisos de la responsabilitat pedagògica que es presenten hi ha: l’amor pedagògic, l’esperança pedagògica, la fina sensibilitat, el tacte pedagògic, la vocació del docent i la proximitat. En definitiva, aquest treball manifesta la importància que la formació docent no contempli únicament els aspectes acadèmics, sinó també disposicions o actituds humanes com la responsabilitat pedagògica.

El abandono escolar continúa siendo un problema de importancia dentro del sistema educativo español. No obstante, diversos estudios han demostrado que un posible antídoto para remediar dificultades académicas y mejorar la autoeficacia y el esfuerzo de los alumnos podría ser trabajar en la relación positiva entre profesor y alumno. Así pues, este trabajo de final de máster aborda el concepto de responsabilidad pedagógica en profesores de Educación Secundaria Obligatoria (E.S.O) basándose en la teoría del pedagogo Max Van Manen. Por tanto, el objetivo principal de este TFM es el de poder entender la responsabilidad pedagógica de la forma más inteligible posible, tanto en la teoría como en la práctica. Desde un abordaje metodológico cualitativo, se realizaron entrevistas a profesores, observaciones en el aula y observaciones de algunas películas para extraer experiencias vividas de responsabilidad pedagógica en docentes y captar diferentes matices de esta disposición en la relación pedagógica entre los profesores y sus alumnos. Este estudio revela la importancia del vínculo entre los profesores y sus alumnos, considerando al docente no como un mero transmisor de conocimientos, sino como alguien que se compromete a dar lo mejor de sí para hacerse cargo responsablemente de cada uno de sus alumnos. Entre los matices de la responsabilidad pedagógica que se presentan están: el amor pedagógico, la esperanza pedagógica, la fina sensibilidad, el tacto pedagógico, la vocación del docente y la cercanía. En definitiva, este trabajo manifiesta la importancia de que la formación docente no contemple únicamente los aspectos académicos, si no también disposiciones o actitudes humanas como la responsabilidad pedagógica.

The failure and early school dropout rates in Spain continue to be a significant issue within the educational system. However, various studies have shown that a possible remedy for academic difficulties and a way to improve students’ self-efficacy and effort may be to foster a positive relationship between teachers and students. This master’s thesis therefore explores the concept of pedagogical responsibility in Secondary Education (E.S.O) teachers, based on the theory of the pedagogue Max Van Manen. The main objective of this dissertation is to understand pedagogical responsibility as clearly as possible, both in theory and in practice. Using a qualitative methodological approach, interviews with teachers, classroom observations, and film scene analyses were conducted in order to extract lived experiences of pedagogical responsibility and capture different nuances of this disposition within the pedagogical relationship between teachers and students. This study reveals the importance of the bond between teachers and their students, viewing the teacher not merely as a transmitter of knowledge, but as someone who is committed to giving their best and taking responsible care of each of their students. Among the nuances of pedagogical responsibility that are presented are: pedagogical love, pedagogical hope, fine sensitivity, pedagogical tact, teacher vocation, and closeness. In conclusion, this study highlights the importance of teacher training including not only academic aspects, but also human dispositions or attitudes such as pedagogical responsibility.