Sesgo cognitivo en la evaluación de contenido en Educación Secundaria

Abstract

L’avaluació de contingut és una part fonamental en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Pot veure’s influenciat per l’aparició de biaixos cognitius, que són una distorsió sistemàtica i inconscient que afecta als judicis, la presa de decisions i el processament de la informació. Existeixen diversos tipus de biaixos cognitius, com el biaix d’ancoratge, l’efecte halo o banya, el biaix de comparació, el biaix de confirmació i el biaix d’afinitat, entre altres. Per a determinar si aquest fenomen està present a la correcció de contingut a l’Educació Secundària, es dissenya una investigació que compara les qualificacions obtingudes pels estudiants abans i després d’aplicar tècniques de reducció del biaix cognitiu. Els resultats confirmen la presència del biaix cognitiu, incrementant la nota en un 6,5% de mitjana. A més, s’afavoreix al 40% de l’alumnat, encara que no es demostra que depengui del rendiment acadèmic previ. Entre els biaixos més presents destaquen el biaix d’ancoratge, l’efecte banya i el biaix de confirmació (d’expectatives negatives). Al contrari del que s’esperava, la comparació entre alumnes redueix el biaix cognitiu. Per últim, els alumnes amb més afinitat amb el professorat són els més perjudicats. Amb tot, es posa de manifest la necessitat d’implementar estratègies de reducció del biaix cognitiu entre el professorat per tal que l’alumnat pugui confiar en un procés d’avaluació just i imparcial que reflecteixi veritablement el seu rendiment acadèmic.

La evaluación de contenido es una parte fundamental en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Puede verse influenciado por la aparición de sesgo cognitivos, que son una distorsión sistemática e inconsciente que afecta a los juicios, la toma de decisiones y el procesamiento de la información. Existen varios tipos de sesgos cognitivos, como el sesgo de anclaje, el efecto halo/cuerno, el sesgo de comparación, el sesgo de confirmación y el sesgo de afinidad, entre otros. Para determinar si este fenómeno está presente en la corrección de contenido en Educación Secundaria, se diseña una investigación que compara las calificaciones obtenidas por los estudiantes antes y después de aplicar técnicas de reducción de sesgo cognitivo. Los resultados confirman la presencia de sesgo cognitivo, incrementando la nota en un 6,5% de media. Además, se favorece al 40% del alumnado, aunque no se demuestra que dependa del rendimiento académico previo. Entre los sesgos más presentes destacan el sesgo de anclaje, el efecto cuerno y el sesgo de confirmación (de expectativas negativas). Al contrario de lo esperado, la comparación entre alumnos reduce el sesgo cognitivo. Por último, los alumnos con más afinidad con el profesorado son los más perjudicados. Con todo, se pone de manifiesto la necesidad de implementar estrategias de reducción del sesgo cognitivo entre el profesorado para que el alumnado pueda confiar en un proceso de evaluación justo e imparcial que refleje verdaderamente su rendimiento académico.

Content assessment is a fundamental part of the teaching-learning process. It can be influenced by the emergence of cognitive biases, which are systematic and unconscious distortions that affect judgment, decision-making, and information processing. There are several types of cognitive biases, such as anchoring bias, the halo/horn effect, comparison bias, confirmation bias, and affinity bias, among others. To determine whether this phenomenon is present in content correction in high school, a study is designed to compare the grades obtained by students before and after applying cognitive bias reduction techniques. Results confirm the existence of cognitive bias, increasing a 6,5% the grade’s average. Moreover, 40% of the students are favored, although there is no evidence that this phenomenon is affected by previous academic achievements. Among the most prevalent biases, there are anchoring bias, the horn effect and confirmation bias (of negative expectations). Contrary to what was expected, comparison between students reduces cognitive bias. Finally, the higher affinity students have with the teachers, the more disadvantaged they are. However, it is evidenced that strategies to reduce cognitive bias among teachers need to be implemented, so that students can trust a fair and impartial assessment process that truly reflects their academic performance.