L’étude présentée se concentre sur des carrières de pierres à l’échelle d’un site relativement petit par rapport aux cas d’études menées sur ce type d’activités. Il s’agit d’un ensemble de fossés exploités en carrière dont le matériau est immédiatement mis en oeuvre à côté du lieu d’extraction, ce qui est relativement exceptionnel. Ce site a fait l’objet de 4 ans de fouilles programmées et d’une étude spécifique sur l’analyse des modes d’extraction dans les fossés1. L’analyse des modes d’extraction et le calcul des volumes produits permettent d’envisager trois reconstructions majeures du rempart à l’aide des pierres nouvellement extraites dans les fossés, entre le milieu du xe siècle et le début du xie siècle (datations céramique et C14).
El presente estudio se centra en las canteras de piedra a una escala relativamente pequeña en comparación con otros estudios dedicados a este tema. En este caso, se trata de un conjunto de fosos explotados como cantera cuyo material fue usado de forma inmediata justo al lado del punto de extracción, hecho relativamente excepcional. La excavación de cuatro años y el estudio específico sobre el análisis de las modalidades de extracción, junto con el cálculo del volumen de los productos obtenidos, han permitido identificar tres grandes reconstrucciones de la muralla, donde se emplearon bloques obtenidos ex novo de estos fosos, entre mediados del siglo x y principios del siglo xii (según cronología a partir de la cerámica y de datación por C14).
Francès
90 - Arqueologia. Prehistòria
Marbre -- Península Ibèrica; Pedres de construcció -- Península Ibèrica; Pedreres -- Península Ibèrica; Península Ibèrica -- Arqueologia romana
121-134 p.
Institut Català d'Arqueologia Clàssica ; Casa de Velázquez
Documenta; 31
Gutiérrez Garcia-Moreno, A., & Rouillard, P. (Eds.). (2018). Lapidum natura restat: canteras antiguas de la península Ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación) = carrières antiques de la péninsule ibérique dans son contexte (chronologie, techniques et organisation de l’exploitation). Institut Català d’Arqueologia Clàssica. https://doi.org/10.51417/documenta_31
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
© d’aquesta edició: Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Casa de Velázquez
© del text: els autors
© del material gràfic: els autors