2019-12-31
El Molí d’Espígol (Tornabous, Lleida) is the largest Middle Iron Age centre known to date on the western plains of modern-day Catalonia (i.e. the historical territory of the Ilergetes). The earliest archaeological evidence has been ascribed to the Early Iron Age (late 8th-early 7th century BC), when a small settlement, surrounded by a strong rampart with square towers, was built. In the second half of the 6th century BC, the settlement already showed signs of significant growth, since a new, broader defensive perimeter (a plain wall without towers) replaced the existing one, and elements of urban infrastructure appeared. Recent research conducted at the site shows the increasing level of complexity of the oppidum’s urban planning and defensive structures during the pre-Roman Iberian period (5th-3rd centuries BC): the settlement expanded beyond the walls, and a complex urban layout was established, clearly differentiating the inhabited urban space from the peri-urban one, where manufacturing activities were pursued. This clearly points to the development of a proper ‘urban’ settlement, viz. a protohistoric city. In addition, the landscape context and the settlement pattern of the region’s mid/small-range oppida suggest the shaping of a coherent territory with a central focus or capital
El Molí d’Espígol (Tornabous, Lérida) es el yacimiento de época ibérica más grande que se conoce hasta la fecha en la Cataluña occidental (es decir, el territorio histórico de los ilergetes). Las primeras evidencias arqueológicas corresponden a la primera Edad del Hierro (finales del s. viii / inicios del vii a. C.), cuando se construye un pequeño hábitat, rodeado por una potente muralla torreada. En la segunda mitad del s. vi a. C., el asentamiento muestra signos de crecimiento significativo: un nuevo perímetro defensivo más amplio (muralla lisa sin torres) reemplaza al existente y se documentan los primeros elementos de infraestructura urbana. Los últimos trabajos realizados en el sitio han confirmado el nivel creciente de complejidad de la planificación urbana y las estructuras defensivas durante el período ibérico pleno (ss. v-iii a. C.): el hábitat se expande más allá de las murallas arcaicas y se fija un trazado urbano complejo, diferenciando claramente el espacio urbano habitado del periurbano donde se desarrollan actividades manufactureras. Todos estos indicios llevan a considerar que en este momento El Molí d’Espígol se convertiría en una auténtica ciudad protohistórica. Además, su contexto regional, basado en un patrón de asentamiento de oppida de tamaño medio/pequeño, sugiere la conformación de un territorio coherente cuyo foco central o capital sería El Molí d’Espígol
Capítulo o parte de libro
Versión publicada
Inglés
197-228 p.
Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Belarte Franco, M. D. E. L. C., Noguera Guillén, J., Plana-Mallart, R., & Sanmartí Grego, J. (2019). Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. https://doi.org/10.51417/trama_07
Trama; 07
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 3.0 International
© d’aquesta edició, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)
© del text, els autors
© de les fotografies i il-lustracions, els autors, llevat que s'indiqui el contrari