MIRMED-GIAC. MIRades sobre la MEDiterrània a l’antiguitat. D’orient a occident, de la protohistòria a l’antiguitat tardana - Grup Interinstitucional en Arqueologia Clàssica: Recent submissions
Now showing items 341-360 of 1470
Importação e produção local/regional de dolia na faixa costeira da Lusitania meridional: o caso de Loulé Velho
Entre a ceramica comum de Loule Velho, cujo estudo se encontra a ser realizado no ambito do projecto de investigacao LORIVAI, sob coordenacao dos signatarios, sobressai um conjunto numeroso de dolia, quer de producao ...
I dolia della villa tardoantica di Aiano (San Gimignano, Siena)
Dal 2005, una missione belga-italiana dell’Université catholique de Louvain (UCLouvain) lavora allo scavo di una monumentale villa tardoantica sorta in localita Aiano, sul territorio del comune di San Gimignano (Siena, ...
Os dolia da villa romana da Tourega (Évora): dados preliminares do seu estudo tipológico e petrográfico
Este artigo consiste no estudo preliminar dos dolia recolhidos nas escavacoes das termas da villa romana da Tourega que decorreram de 1985 a 2001. Apresenta-se o estudo dos fabricos e respectiva analise petrografica que ...
A armazenagem de produtos agrícolas líquidos (azeite e vinho) numa villa de sucesso da Lusitania: o modelo catónico de Milreu (Estói, Algarve)
Este artigo apresenta uma sumula da evolucao arquitectonica de uma villa do Sul da Lusitania, fundada no seculo i d.C., com diversas etapas evolutivas ao longo do periodo imperial e com final de ocupacao no periodo islamico. ...
Los llamados dolia tardoantiguos: una aproximación desde Tarraco(na) (siglos V-VIII D. C.)
Denominadas por la investigación ceramológica como dolium/a, al conservar atributos semejantes a los conocidos contenedores republicanos e imperiales, estos recipientes de menor tamaño también fueron destinados al almacenaje ...
Dolia en coves de l’àmbit ibèric peninsular. Unes reflexions
L’objectiu d’aquesta comunicació es cridar l’atenció sobre la presència de dolia en algunes cavitats naturals que contenen materials arqueològics d’època ibèrica i romana. Es discuteix la possible funcionalitat d’aquests ...
Dolia ex Hispania: els dolia a les províncies d’Hispania en època romana. Estat de la qüestió i perspectives
Dolia ex Hispania recull les actes del congrés internacional homònim, organitzat per l’ICAC el 2022, dedicat a l’estudi dels grans contenidors ceràmics (dolia) a les províncies hispàniques. Amb 33 articles, una ponència ...
Història d’un dolium a l’insula 30 de la ciutat romana d’Empúries
L’insula 30 d’Empúries es el darrer projecte de recerca que s’ha dut a terme a la ciutat romana. Aquesta illa de cases es troba en l’espai que hi ha entre les cases romanes núm. 1 i 2 i el fòrum de la ciutat. La seva ...
La cella uinaria de la vil·la romana dels Pompeu (Besalú, la Garrotxa). Aspectes tècnics
L’any 2020 es va excavar una cella urinària a la vil·la romana dels Pompeu (Besalú, la Garrotxa). Fou instal·lada al damunt de l’antic pati de la part urbana, una vegada aquest ja havia perdut les funcions residencials, i ...
Ogei (20): una possible marca de lèxica de capacitat ibèrica expressada en àmfores sobre un dolium de Ruscino (Perpinyà)
El dolium sencer de Ruscino de les excavacions del 1988 presenta la inscripció ogei feta després de la cocció. Tot i que procedeix d’un estrat que no aporta una cronologia especifica, podria ser de finals del segle iii aC ...
Un espai de treball amb dolia a la vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
El present article presenta la troballa a la vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà) d’un espai de treball amb dos dolia defossa associats a diverses canalitzacions d’imbrices. El text fa, en primer ...
Las reformas bajoimperiales de la villa romana de Pla de l’Horta: un almacén de dolia en un antiguo apartamento
Los dolia están presentes en la villa de Pla de l’Horta (Sarria de Ter, Girona), desde la época fundacional a mediados del siglo i a. n. e., época de la que se conservan las trazas de una cella vinaria, aunque muy afectada ...
Algunos aspectos socioeconómicos acerca del uso del dolium en Hispania Citerior
En este trabajo me centro en analizar la plausibilidad de algunas de las propuestas planteadas hasta la fecha acerca de las consecuencias socioeconómicas de la introducción del dolium en Hispania Citerior. Aunque la ...
Dolia ex Tarraconensis
En este articulo se presenta una aproximación a las características y la difusión en el territorio de los dolia en la Hispania Tarraconensis. La primera parte se centra en los aspectos morfológicos del recipiente, su ...
Mixed identities in the first generations of Archaic Greek colonies: the female contribution
This chapter draws from the premise that Greek women did not participate in Greek colonial ventures and that colonists had to look for wives in the newly-founded colonies. By studying the cases of Miletus, Cyrene and ...
Treure profit de la insularitat: l’exemple de Delos
The island of Delos represents one of the best examples to analyse the concept of insularity. Literary descriptions define Delos through mythological and religious narratives that can be confronted with the archaeological ...
Instrumental médico en València La Vella (Riba-roja de Túria, València): análisis de tres sondas biapuntadas de bronce
Se presentan tres objetos de bronce con características formales similares, identificados tradicionalmente como specilla (sondas) de uso quirúrgico. Su hallazgo en el yacimiento de València la Vella (Riba-roja de Túria, ...
Una escudella d’orelles de reflexos daurats i la construcció de la Capella de Santa Maria Magdalena del Claustre de la Catedral de Tarragona: un context datat a través de la inscripció fundacional de 1536
Es presenta l’estudi sobre una escudella d’orelles de reflexos daurats recuperada a la rasa constructiva de la Capella de Santa Maria Magdalena al Claustre de la Catedral de Tarragona en el marc de les darreres intervencions ...
Esclavatge i saviesa: fluctuacions d’una anècdota entre biografia, novel·la i els Fets de Tomàs
Els estudiosos solen remarcar les característiques comunes que comparteixen diversos textos considerats «oberts» (open texts), «pluriformes», «fluids» o, fins i tot, «literatura de consum», com són, particularment, la Vida ...
