Ogei (20): una possible marca de lèxica de capacitat ibèrica expressada en àmfores sobre un dolium de Ruscino (Perpinyà)

Data de publicació

2024-10-31



Resum

El dolium sencer de Ruscino de les excavacions del 1988 presenta la inscripció ogei feta després de la cocció. Tot i que procedeix d’un estrat que no aporta una cronologia especifica, podria ser de finals del segle iii aC o principis del segle ii aC. La seva importància per al desxiframent de la llengua ibèrica radica en el fet que els grafits post cocció dels dolia molt sovint fan referencia a la seva capacitat en àmfores quadrantals (~26 litres) i sextaris. El fet que es conservi sencer permet comparar les seves dimensions amb les d’altres dolia sencers que porten marca de capacitat llatina. Es el cas del dolium de Badalona, d’unes dimensions inferiors al de Ruscino, amb la marca M XVII (àmfores), no XXVIII com s’havia publicat, i XX sextaris (17,4 àmfores). I tambedel de Santa Pola, de dimensions majors, amb la marca M XXIII (àmfores) i XXIIX sextaris (23,6amfores). Així doncs, ates que les dimensions del dolium de Ruscino el situen en un punt intermedi entre el de Badalona i el de Santa Pola, es plausible interpretar que ogei tingues el valor de20 àmfores. Tot apunta a l’ús d’unitats de mesura locals (M), quasi sempre en un rang entre 25 i35 litres, que coincideix amb el rang de capacitats dels tipus d’àmfores de transport de vi mes habituals de l’època. Així doncs, el dolium sencer de Ruscino permet validar mitjançant arguments interns la plausibilitat del valor d’un dels elements proposats com a numeral iberic, orgei / ogei, que fins ara nomes estava acreditat per la seva semblança amb el numeral basc hogei (20) i perla combinatòria interna per formar numerals complexos, com orgeirur (23), orgeikelaur (24)o orgeiabar (30).


The Ruscino dolium, from the 1988 excavations, presents the ogei inscription post cocturam. Even though it comes from a layer without a specific chronology, it could date from the 3rd century or early 2nd century. Its importance in deciphering the Iberian language lies in the fact that post cocturam graffiti in dolia, usually indicate the dolium capacity in amphora quadrantal (~26 litres) and sextarii. Given that the vessel it is intact allows the comparison of its dimensions with other complete dolia with Latin capacity graffiti. Such is the case of the Badalona’s dolium, smaller than Ruscino’s vessel, and with the “stamp” M XVII (amphorae), not XXVIII as it was published, and XX sextarii (17,4 amphorae). Not only that, Santa Pola’s dolium, which is bigger, and with the “stamp” M XXIII (amphorae) and XXIIX sextarii (23, 6 amphorae). Hence, considering the dimensions of the Ruscino’s dolium, it is between the vessel of Badalona and the one from Santa Pola, is plausible to hypothesize that ogei had the value of 20 amphorae. Everything points to the use of local measurement units (M), almost always in a range between 25 and 35 liters, which coincides with the capacity range of the most common types of transport containers of the time. So, the dolium of Ruscino allows the validation, with inner arguments, the plausibility of the value as an Iberian numeral or´gei / ogei, which, as up until now, it was only supported for its similarity to the Basque numeral hogei (20), and for the inner combination of complex numerals, such as or´geirur (23), or´geikelaur (24) o or´geiabar´ (30).

Tipus de document

Capítol o part de llibre

Versió del document

Versió publicada

Llengua

Català

Pàgines

55-68 p.

Publicat per

Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Col·lecció

Trama; 12

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Documents

53.90_Trama12_04.pdf

3.123Mb

 

Drets

© d’aquesta edició, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International

© d’aquesta edició, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)

© del text, els autors

© de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari