Història de l'Art: Envíos recientes
Mostrando ítems 281-300 de 398
La Corona versus Cataluña: Don Fernando de Austria y las polémicas Cortes de Barcelona de 1632
Si el nombramiento de Francisco Gómez de Sandoval, duque de Lerma, inició durante el reinado de Felipe III una línea permanente de favoritos cuyo mérito principal fue su relación personal con el rey, la presencia de Gaspar ...
Las Palabras y las acciones
Nunca me había aproximado a la performance más que como historiadora del arte y espectadora, y reconozco aun la sensación nerviosa e ilusionada del inicio de un proceso desconocido, en el que me sumergía, pese a cierta ...
Mourir pour des idées, c'est bien, beau, mais lesquelles?. Cristina Fontcuberta i Famadas, Imatges d'atac. Art i Conflicte als segles XVI i XVII.
Ressenya del llibre: Fontcuberta i Famadas, Cristina. Imatges d'atac. Art i conflicte als segles XVI i XVII. Memoria Artium, 9, UB, UAB, UdL, UPC, URV i MNAC, Barcelona, 2011.
El retaule dels Sants Joans de Santa Coloma de Queralt: noves aportacions a la seva cronologia
El retaule dels Sants Joans, procedent de la capella del castell de Santa Coloma de Queralt, es conserva actualment al Museu d'Art de Catalunya (Barcelona). La historiografia de l'art ha estat unànim en emmarcar-lo dins ...
La representació de la Diputació a través de les seves seus territorials: les cases del General
[cat] En el darrer quart del segle XVI la Diputació del General va aplicar un disseny homogeni de traça a les diverses seus que la representaven al llarg del territori català. Sense deixar d'atendre les funcions residencials ...
Un nuevo recurso digital para el estudio de las Bellas Artes. Visualización interactiva de los profesores y las asignaturas de la Escuela de Bellas Artes en Barcelona (1850-1900)
Este artículo tiene como objetivo principal informar sobre un nuevo recurso digital, en línea y gratuito, que permite conocer con detalle la estructura, las asignaturas y los profesores de la Escuela de Bellas Artes de ...
Un arte nuevo. El pensamiento cinematográfico en España: de los orígenes a los año 60 (I)
¿Acaso se debe aplicar el famoso pentagrama enunciado en las Conversaciones de Salamanca en 1955 por Juan Antonio Bardem sobre el cine español al pensamiento cinematográfico desarrollado en España? ¿Podemos decir que ese ...
Il disegno architettonico nel Seicento spagnolo: i progetti di fra'Josep de la Concepció'
«Porque como dice Vitruvio lib. I, cap. I, si el Maestro es sin estudio, y solo entiende lo vasto que ès el obrar ó labrar, sujeto está á muchos yerros; y si no es mas que tracista, ó que solo entiende lo especulativo, ...
Algunes consideracions entorn de l'edició prínceps de 'Diálogos de medallas, inscripciones y otras antigüedades' d'Antoni Agustí (1587) de la Hispanic Society of America'
La "Hispanic Society of America" custodia una magnifica primera edició dels Dialogos de Medallas d'Antoni Agustí, editada a Tarragona per Felip Mei el 15871. Aquesta institució va ser fue fundada l'any 1904 por Archer ...
El influjo de la "sociedad del conocimiento" en la universidad. O sobre el vértigo del cambio
En los últimos tiempos, parece estar ya fuera de toda duda la complejidad de la situación en la que se halla la institución universitaria. Con el objeto de responder adecuadamente a los desafíos que le presenta la sociedad ...
Miquel Porter, un humanista historiador del cinema
Doctor Miquel Porter recent death (1930-2004) constitutes the ocassion to review his whole work either as an University Professor or as a Cinema¿s History researcher. But Porter was also active on some other cultural and ...
Joan Sureda (edició a cura de): El Palau del Parlament. Parlament de Catalunya- Lunwerg Editores, Barcelona 2005, 288 pàgines.
Indubtablement, un dels factors que de manera més clara defineixen el tarannà de l'arquitectura i la diferencien d'altres manifestacions artístiques és la seva vessant pràctica i utilitària, la coneguda utilitas, ja apuntada ...
Magnum Miraculum Est Homo. Sobre la dignidad del hombre-y de la mujer- y el arte del Renacimiento.
A partir de les representacions d'Hermes Trismegist en el paviment de la catedral de Siena, l'estudi planteja la recuperació de l'hermetisme en les darreries del s. XV i aquella cosa que aquesta recuperació va suposar en ...
Articles sumptuosos: manufactures, demanda i mecanismes de producció a la primera meitat del set-cents a Barcelona
La demanda d'objectes sumptuosos per part de determinats sectors de la societat barcelonina, on a més de la noblesa cal destacar el paper jugat per una nova classe emergent desitjosa d'emular les maneres de fer dels ...
L'escultor Josep Cardona i Furró (1878-1922)
L’escultor Josep Cardona i Furró (Barcelona, 1878 – Moià, 1922) és poc conegut en l’actualitat, si bé a la seva època va gaudir d’un gran prestigi. S’ha considerat que s’integra dins de la segona generació d’escultors ...
L'activitat quotidiana d'un mestre de cases medieval. Bernat Gual, 1405-1453
[cat] En aquest article es repassa l'activitat del mestre de cases Bernat Gual, des que va signar un contracte d'aprenentatge amb el mestre d'aixa Domingo Ferrer, l'any 1405, fi ns que desapareix de la documentació municipal, ...
Se breve en tus razonamientos, que ninguno hay gustoso si es largo. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha en Barcelona y los episodios pictóricos de su paso por la ciudad
Podeu consultar el llibre d'actes del congrés a: http://hdl.handle.net/2445/166326
Gothic painting in the Catalan-speaking lands between the 14th and 15th centuries
Gothic painting in the Catalan-speaking lands evolved over a dense fabric left by 13th century art, which had gradually shed its Byzantine legacies. By the year 1300, the Byzantine model had clearly become a thing of the ...
Una personalitat artística per a Llorenç Reixac
Teniendo en cuenta la ausencia de documentación sobre Llorenç Reixac en Barcelona en diversos momentos de los periodos 1408-1420 y 1439-1447, su presencia, documentada indirectamente por Matamoros, en la obras de la catedral ...
Pensament estètic, gust i consum de les arts
Entre 1874 i 1901 la ciutat de Barcelona es va transformar en una metròpolis -industrial, comercial i també cultural- un cop superada la condició de simple capital de província. Alhora, es va anar convertint en un punt de ...
